Ja fa molts anys que Moore Street (Dublin 1) va degradant-se fruit de la inacció de l’administració i de la manca de manteniment a bona part dels vells edificis de maó vermell o la de construcció de nous, amb un estil arquitectònic força lleig i molt allunyat de la fisonomia històrica del carrer. A més, l’obertura de negocis sense cap connexió amb Irlanda li ha fet perdre autenticitat que tenia abans.

De tota manera, això podria canviar després que Josepha Madigan, ministra de Cultura, hagi presentat al govern un report amb una bateria de recomanacions que, mitjançant una remodelació del carrer, li podria tornar la glòria d’antany, quan era un popularíssim mercat amb parades de fruita -i una de peix- a l’aire lliure amb venedores que passaven la parada de generació en generació. Madigan també ha escrit a l’ajuntament demanant que es creï un grup d’experts que implementi un pla d’acció.

Moore Street ha estat notícia durant els darrers anys perquè als edificis situats entre el número 14 i 17 s’hi volia fer un museu dedicat als Fets de Pasqua, atès que va ser allà on els rebels del 1916 van fer la seva darrera reunió, però la passivitat del govern i la disputa amb els propietaris dels edificis, que han passat per diverses mans en un període molt curt de temps, van aturar qualsevol projecte i només s’hi van fer uns treballs de manteniment, considerats un nyap per alguns membres del col·lectiu Save Moore Street.

Per si no n’hi hagués prou, darrerament el carrer ha tornat a l’actualitat per l’augment dels actes incívics contra les parades, que l’ha dut a la seva pitjor crisi existencial dels seus dos-cents anys d’història i que ha agreujat encara més la degradació, fins al punt que hi ha hagut veus que n’han demanat el desmantellament.

Font: The Journal.ie