Moore Street es reinventa a l'espera de temps millors

És un dels carrers que darrerament més maldecaps ha generat a tothom -Comú, comerciants, urbanistes, promotors immobiliaris o partidaris de conservar el patrimoni històric- i ja fa anys que Moore Street (Dublin 1) va degradant-se sense aturador a l’espera que algú faci alguna cosa que li torni la glòria d’antany, sobretot amb relació a allò que l’havia convertit en un dels carrers més icònics de la capital irlandesa: les parades de fruita i verdura -i una de peix- a l’aire lliure i que han passat de generació en generació, en alguns casos amb venedores que hi han romàs gairebé tota la seva vida, començant de ben petites i jubilant-se amb més de vuitanta anys, havent aguantat pluja, calamarsa, vent, fred, neu i calor.
El problema és que les boniques parades a l'aire lliure han estat eclipsades negativament per molts dels locals que han anat instal·lant-se al carrer, que tenen una activitat que no és gaire atractiva a la vista i que li han llevat el caràcter popular i 100% dublinès que tenia abans, puix que ara el paisatge el domina, d’una banda, el formigó del centre comercial ILAC amb establiments que venen gangues, i de l’altra, botigues de perruques, de venda i reparació de mòbils, alguna casa d’apostes, restaurants de preus baixos i de qualitat qüestionable o petits supermercats amb un ampli ventall de productes d’ultramar.
El carrer també ha estat el centre d’una llarguíssima disputa entre promotors immobiliaris, que hi volen fer un complex urbanístic -amb centre comercial i oficines- que arribaria fins a O’Connell Street, i els activistes que volen rehabilitar el que hi ha ara sense enderrocar res; a més, la cosa es complica pel fet que els edificis que van del número 14 fins al 17 són patrimoni nacional -així doncs, intocables- en ser el lloc on els rebels dels Fets de Pasqua van fer la seva darrera reunió. En aquests edificis, en principi, s’ha previst de fer un centre interpretatiu d’allò que va passar l’abril del 1916, malgrat que la qüestió ha esdevingut un serial inacabable arran de les insalvables desavinences entre uns i altres.
De tota manera, mentre que no es concreti cap pla que canviï radicalment el carrer, a partir de setembre s’implementarà algunes de les propostes incloses al report preparat per un grup d’experts per encàrrec del Comú, que va recomanar que es mirés d’atraure nous comerciants a fi recuperar l’ambient vibrant i variat que històricament havia tingut el carrer.
Segons consta al pla de revitalització, Moore Street haurà de convertir-se en un mercat dinàmic, multicultural, intergeneracional i ètnicament divers tot encaixant amb la seva història i caràcter. Un altre aspecte destacable, sobretot en la tendència actual de massificació turística que afecta moltes ciutats, és que, a fi de crear un hub vital per a la comunitat local, el mercat haurà d’estar orientat cap al resident urbà i no cap al turista.
El nou concepte de mercat funcionarà de dijous a diumenge, entre dos quarts de deu del matí i les deu del vespre, i a les disset parades que encara operen al carrer, se’ls afegiran flequers, formatgers, carnissers, verdulers i fruiters, peixaters i venedors de tota mena de productes artesans, alguns dels quals amb botiga a la zona i que han estat convidats a participar-hi.
Font addicional: The Irish Times