Diccionari 

 

- A -

An Bord Pleanála: ens públic que s’encarrega d‘estudiar i atorgar, si escau, els permisos urbanístics.

An Post: empresa pública de serveis postals.

An Taisce: entitat que vetlla per la conservació del patrimoni arquitectònic. En gaèlic, An Taisce vol dir "El Tresor" [a conservar].

 

- B -

Backstop: solució a curt termini en què, després del Brexit i temporalment, Irlanda del Nord contunuaria formant part de la Unió Duanera de la Unió Europea en espera d'arribar a un acord més permanent i evitar així una frontera tradicional, amb control de passaports i de mercaderies.

Bank holiday: dia festiu; el nom deriva del fet que els bancs no obren. En total n'hi ha nou: Cap d'Any, Sant Patrici (17 de març), Dilluns de Pasqua, primer dilluns de maig, juny i agost, darrer dilluns d'octubre, Nadal i Sant Esteve. Si un bank holiday cau en cap de setmana, es trasllada al dilluns, o dilluns i dimarts en cas que Nadal i Sant Esteve caiguin en dissabte i diumenge.

Black stuff: cervesa negra.

Bord Bia: agència estatal que promou els productes alimentaris d’Irlanda.

Border Counties: comtats de la República que tenen frontera amb el Nord.

 

- C -

Ceann Comhairle: president del Dáil, la cambra baixa del Parlament.

Clamp: el cep que posen als cotxes mal aparcats o que no han pagat la zona blava.

Commuter: persona que es desplaça amb transport públic, vehicle privat o bicicleta per anar a la feina / escola / universitat o tornar cap a casa.

ComReg: ens públic que s’encarrega de regular el sector de la comunicació (correu, telefonia, internet, etc.).

Convenience store: petit supermercat de barri on hom hi va a comprar quan no necessita gaires coses i el gran supermercat queda una mica lluny; d'aquí ve el nom de convenience. La majoria són franquícies i les més conegudes són Centra, Spar, Londis, CostCutter i Mace.

Craic: la diversió.

Croker: el Croke Park, estadi dublinès on només s’hi practiquen esports gaèlics.

CSO: sigles de Central Statistics Office, l'Institut d'Estadística d'Irlanda.

Culchie: irlandès de fora de Dublin; equivalent del català "de comarques". La paraula és d'origen incert però la teoria més acceptada és la que diu que prové de Coillte (coltxa), que vol dir "del bosc" en gaèlic.

 

- D -

Dáil: la cambra baixa del Parlament de la República d’Irlanda. 

DART: el tren de rodalia de Dublin i l'únic electrificat de la xarxa ferroviària.

Dole: subsidi d'atur.

Double decker: autobús de dos pisos.

Dubs (The): l'equip d'esports gaèlics de Dublin. 

Dumpers: els qui llencen la brossa d'amagat a fi de no pagar un operador de recollida privat.

 

- E -

Eircode: el sistema de codis postals que assigna un codi únic a cada un dels immobles situats a la República. El codi té 7 dígits, els tres primers fan referència a una zona i els altres quatre són aleatoris (el codi d'una casa no té res a veure amb el de la casa del costat).

Emergency (The): nom com es coneix la Segona Guerra Mundial, un conflicte en el qual Irlanda va mantenir-se neutral.

  

- G -

GAA: sigles de la Gaelic Athletic Association, l’entitat que regula tot allò relacionat amb els esports gaèlics.

Gaeilge: la llengua irlandesa.

Gaeilgeoir: parlant de gaèlic.

Gaelscoil: escola on la llengua vehicular és el gaèlic. La xarxa d'escoles gaèliques s'anomena Gaelscoileanna.

Gaeltacht: zona on la llengua predominant és el gaèlic. El plural és gaeltachtaí.

Garda: la policia irlandesa. Versió curta d’An Garda Síochána (els Guardadors de la Pau). La Garda és el cos policial en el seu conjunt, un garda és un policia i els gardaí (gardiï) són els policies.

GPO: sigles de General Post Office, l'oficina de correus més important de Dublin.

 

- H -

HSE: sigles de Health Service Executive, el Servei de Salut.

Hurling: una de les dues modalitats dels esports gaèlics; es juga amb un estic i amb una pilota petita anomenada sliotar.

  

- I -

Iarnród Éireann o Irish Rail: empresa pública de ferrocarril.

 

- L -

Leap Card: la targeta multitransport vàlida a les grans ciutats.

Local: el pub del barri on hom va a beure regularment. Els locals són els veïns que el consideren el seu pub.

Luas: el tramvia de Dublin. Vol dir “ràpid” en gaèlic.

  

- M -

M50: la ronda de circumval·lació de Dublin.

Met Éireann: el servei meteorològic de la República d'Irlanda.

Met Office: el servei meteorològic del Regne Unit.

 

- N -

North Inner City: la banda nord del centre de Dublin.

  

- O -

Oireachtas: el Parlament de la República d’Irlanda; consta de dues cambres: la baixa (Dáil) i l’alta (Seanad).

OPW: sigles d'Office of Public Works, l'ens que s'enacarrega de gestionar el parc immobiliari i natural de l'Estat.

 

- P -

PPS Number: el número de la Seguretat Social.

 

- Q -

Quango: agència pública farcida de treballadors amb l’únic mèrit de tenir el carnet d’algun partit polític o ser familiar, amic, conegut o saludat d’algú amb responsabilitats al govern o partit.

Quays (The): les ribes del Liffey al seu pas per la zona més urbana de Dublin.

 

- R -

Ramps: bandes rugoses a fi que els vehicles redueixin la velocitat. Rampaí en gaèlic.

Rebels (The): nom que rep la gent de Cork, especialment quan es parla d'esports gaèlics.

Reshuffle: remodelació del govern durant la legislatura.

Revenue Commissioners (The): Hisenda. Generalment s'anomena Revenue.

Royals: membres de la família reial britànica.

Royals (The): l'equip d'esports gaèlics del comtat de Meath. El nom deriva del fet que en aquest comtat hi ha la Hill of Tara, lloc on es coronaven els reis irlandesos abans de la invasió anglo-normanda.

RTÉ: sigles de Raidió Teilifís Éireann, la radiotelevisió pública.

  

- S -

Seanad: la cambra alta del Parlament.

Seisiún: sessió de música tradicional irlandesa.

Sliotar: la pilota de hurling.

Social Welfare: Benestar Social.

Stormont: seu del Parlament d'Irlanda del Nord.

Switch: canvi de proveïdor (de telefònia, electricitat, gas, etc.).

 

- T -

Tánaiste: viceprimer ministre.

Taoiseach: primer ministre. El plural és taoisigh.

TD: sigles de Teachta Dála, diputat del Dáil. 

Troubles (The): els anys de plom del conflicte nord-irlandès.

TV Licence: llicència que ha de pagar tot aquell qui tingui un televisor a casa, independentment que el miri o no. Costa 160 euros anuals.

Torna a dalt