De fa temps i malgrat que la pandèmia la va impedir durant tres anys seguits, la calçotada de Dublin s’ha consolidat com un dels esdeveniments més populars de tots els que organitza el Casal Català d’Irlanda fins al punt que hi ha catalans que, de totes les activitats anuals, només van a la calçotada i és per això que quan els habituals del Casal arriben al lloc de trobada, acostumen a deixar anar un No conec ningú!

L’edició d’enguany va celebrar-se per primera vegada a l’Our Lady Hall, al barri dublinès de Drimnagh, en una sala molt retro a l’estil dels films americans de mitjan segle passat i que ja ha esdevingut un pol d’activitats important del Casal, atès que cada mes hi té lloc l’Esplai, amb els més menuts de la casa, és a dir, que n’hi havia uns quants que ja ho tenien tot ben apamat.

La calçotada 2025 va aplegar una seixantena de persones, amb una majoria de catalans, però també irlandesos i gent d’altres llocs, alguns interessats en la cultura i les tradicions catalanes, però d’altres essent vilment obligats pel seu company o companya a menjar calçots -honey, I don't want to eat calçots. Abans del plat estrella i motiu de la trobada, hi va haver un aperitiu amb productes nostrats, com pa amb tomàquet, escalivada, fuet, olives i formatge, entre altres.

I després, òbviament, els calçots, que van fer que la gent es deixés anar una mica i abandonés les formalitats, tot i que, afortunadament, els pitets repartits entre els comensals van salvar moltes camises i samarretes d’acabar amb unes quantes llànties perquè n’hi ha molts que, d’un any per l’altre, perden la pràctica, no pelen bé el calçot, no el poden tallar amb les dents, regalima tot i és un desastre, noi.

D’altra banda, un malentès logístic va fer que no arribés la salsa, però un membre de la junta directiva del Casal va agafar la responsabilitat i adduint que una calçotada sense la salsa no és una calçotada, va passar el dia anterior fent salsa com si s’hagués d’acabar el món. I per la manera com la gent hi sucava els calçots -a vegades fregant la paranoia-, sembla que ho va fer molt bé. Després van venir les botifarres, tot regat amb cervesa catalana sense alcohol.

I com d’habitud, van sobrar calçots i cervesa, per la qual cosa va fer-se una rifa en què hi hagué el clàssic de cada calçotada: alguns guanyadors emportant-se una quantitat de calçots que, probablement, els permetrà de fer unes quantes calçotades durant les setmanes vinents.