L'episodi de les e-voting machines (dispositius de vot electrònic) es considera un dels fiascos més rocambolescos dels anys bojos del Celtic Tiger, amb un cost de 55 milions d'euros que van anar a parar a les escombraries, però el farragós recompte de vots, que en algunes circumscripcions ha durat sis dies, ha fet que alguns polítics com Charlie Flanagan, secretari d'Estat per a la Infància, n'hagin demanat el retorn.

Per a Flanagan el sistema de recompte de vots actual és massa llarg i amb les e-voting machines s'acabaria el problema. A més, a banda del temps necessari per aplicar el sistema de transferència de vot dels candidats eliminats o dels que han superat la quota s'hi ha de sumar el fet que molt sovint un candidat eliminat té una rabiola i demana un nou recompte.

De tota manera el més probable és que la idea sigui descartada ràpidament perquè el negoci de les e-voting machines va ser ruïnós: van costar 55 milions d'euros, només van fer-se servir de manera experimental en tres districtes electorals a les eleccions generals del 2002 i ara fa 2 anys es van vendre totes les màquines al millor postor, l'empresa KMK Metals, que en va pagar 70.267 euros en total.

I per si encara no n'hi hagués prou i malgrat haver-se tret les màquines del damunt, aquest assumpte continua generant una despesa al contribuent perquè el govern va signar un contracte de lloguer a llarg termini, 25 anys en alguns casos, per guardar-les en diversos magatzems que ara romanen buits però que s'han de pagar fins a l'expiració del contracte.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/lkld