Amb la supressió “temporal” del rebut de l'aigua s'ha iniciat el debat sobre què s'ha de fer amb els que han pagat les factures emeses per Irish Water i hi ha opinions per a tots els gustos, des dels que diuen que s'ha de tornar els diners als qui van complir amb la seva obligació fins als que diuen que aquí no es torna ni un cèntim; en aquest darrer cas hi ha Simon Coveney, ministre d'Habitatge i Medi Ambient, que ha assegurat que els diners recaptats ja se'ls han gastat en una altra banda.

Amb tanta polèmica, de fet Irish Water ha estat un polèmic serial amb infinitat d'episodis ben galdosos ja des del moment en què es va parlar de crear-la, la gent s'ha oblidat dels comptadors d'aigua que es van començar a instal·lar l'agost del 2013 a l'exterior dels habitatges arreu de la República. Actualment, segons Irish Water, hi ha instal·lats 873.000 comptadors dels 1,4 milions previstos inicialment.

Al principi el cost total d'instal·lació es preveia que fos de 431,6 milions d'euros i l'any 2014, al més pur estil irlandès, la xifra va augmentar fins als 539 milions però, ara, amb els treballs aturats a l'espera de saber si finalment s'haurà de pagar pel rebut de l'aigua, la xifra facilitada per Habitatge i Medi Ambient és de 465 milions d'euros, amb 880.000 comptadors instal·lats; la reducció del cost total previst rau en el fet que de moment no s'instal·laran els 170.000 comptadors pendents.

Així doncs, el malbarat de diners públics fet l'any 2002 amb la compra de 7.500 màquines de votació electrònica, anomenades “e-voting machines”, podria semblar un joc de nens comparat amb la broma dels comptadors d'aigua. En aquella ocasió el cost va ser d'uns 55 milions d'euros i només es van utilitzar de manera experimental en tres districtes electorals a les eleccions generals del 2002 i al segon referèndum sobre el Tractat de Niça.

Curiosament, l'any 2012, Phil Hogan, membre del Fine Gael, llavors ministre de Medi Ambient i ara comissari europeu d'Agricultura, va posar a la venda les e-voting machines tot denunciant que allò havia estat un autèntic malbarat de diner públic fet pel Fianna Fáil; el comprador va ser una empresa de reciclatge. Tanmateix, just un any després va ser el mateix Hogan el ministre que va iniciar el projecte d'instal·lació de comptadors d'aigua, una broma amb un cost més de 8 vegades superior a les màquines de votació electrònica que tant va criticar.

Font: The Journal.ie

URL curta: bit.ly/2h8wdq7