Durant aquests dies se celebren a Glasgow els Jocs de la Commonwealth amb la participació d'esportistes procedents de les excolònies britàniques o territoris encara sota administració del Regne Unit com Escòcia, el País de Gal·les i els sis dels nou comtats de l'Ulster que formen el territori conegut com a Irlanda del Nord. La República d'Irlanda no forma part de la Commonwealth, se'n va desentendre a partir del 1932 i se'n va deslligar oficialment l'any 1949.

Amb tot, en molts esports, com el rugbi, la boxa o els esports gaèlics, només hi ha una federació per a tota l'illa d'Irlanda i això fa que alguns esportistes nord-irlandesos, malgrat representar la República d'Irlanda en esdeveniments com Jocs Olímpics o campionats del món, puguin competir aquests dies a Glasgow sota bandera de l'Ulster.

Així doncs, amb aquest sidral politicoesportiu no és estrany que es produeixin fets com els d'ahir a l'hora de l'himne després que el boxador nord-irlandès Paddy Barnes guanyés la medalla d'or en la categoria de pes mosca lleugera. En començar a sonar les notes del Danny Boy, l'himne que tradicionalment sona als Jocs de la Commonwealth quan guanya algú de l'Ulster, el boxador va dirigir-se a algú i va dir “aquest no és el meu himne”.

Com sol ser habitual en aquests casos la reacció a les xarxes socials va ser immediata però Barnes, potser perquè és boxador, no es va arronsar i va replicar dient que ell era irlandès, que era irrellevant que fos catòlic o protestant i que la medalla l'havia guanyada per a tots els qui li donaven suport independentment de quina fos la seva religió. Després de dir que hi havia molts pallassos a Twitter, fent referència als qui l'insultaven, també va recordar que Irlanda del Nord no tenia cap himne i que la selecció de futbol feia servir el “Good Save the Queen”.

Font: Irish Independent

URL curta: scur.cat/EPB94J