La banda nord del centre reneix de les seves cendres
Al centre de Dublin hi ha dos grans eixos comercials: un al sud, situat a Grafton Street i rodalia, i un altre al nord, situat al voltant de Henry Street. Malgrat que ambdues zones tenen un ampli ventall d'establiments comercials i una gran afluència de clientela, Henry Street ha patit els problemes derivats de ser a la banda “pobra” i de la manca d'inversions, quedant una mica obsoleta i amb promeses de projectes de renovació que no arribaven mai.
Tanmateix, ara sembla que l'eix comercial del nord podria renéixer de les seves cendres si tiren endavant uns quants projectes immobiliaris que ja fa temps que s'havien anunciat, com la remodelació de l'Arnotts, la construcció d'un gran centre comercial amb botigues i oficines a l'antic cinema Carlton d'O'Connell Street i la conversió de l'antic Clerys en un centre d'esbarjo amb botigues, restaurants, un hotel i un mirador al terrat.
El projecte que està més avançat, de fet ja ha començat, és la remodelació de l'Arnotts, que des del 1843 és tota una icona del comerç dublinès i on s'hi pot trobar de tot i més; aquí la inversió feta per Selfridges, la casa matriu amb botiga al comercialíssim Oxford Street londinenc que va comprar aquests grans magatzems l'any 2015, serà d'onze milions d'euros i consistirà principalment a fer-li un més que necessari rentatge de cara. També hi haurà la novetat d'un departament de joguines.
D'altra banda, el projecte de l'antic cinema Carlton sembla que comença a desencallar-se després que durant la crisi econòmica la propietat dels diversos immobles o terrenys que en formen part passessin per diverses mans, incloses les del banc públic d'actius tòxics, la NAMA. En aquest cas concret també hi ha el problema dels edificis situats entre els números 14 i 17 de Moore Street que, en ser monuments nacionals per la seva significació durant els Fets de Pasqua, no es poden enderrocar.
Finalment, hi ha a l'antic Clerys, l'establiment situat a O'Connell Street que durant moltes dècades va rebre la visita dels dublinesos amb uns gustos més conservadors; el projecte va superant un per un els obstacles burocràtics i és que la manera com va tancar, d'un dia per l'altre i deixant al carrer uns 300 treballadors, alguns dels quals amb més de 30 anys a la casa, ha fet que tot aquell que hi pugui posar bastons a les rodes ho faci.