Dublin i Galway amb la iniciativa del Refugees Welcome
Milers de ciutadans irlandesos van congregar-se ahir a la tarda a l'icònic Spire d'O'Connell Street per donar suport al Dia Europeu de Benvinguda als Refugiats (European Day of Welcome Refugees).
La marxa, que va transcórrer pacíficament, va ser organitzada per United Against Racism (Units Contra el Racisme) i s'ha sumat a un moviment que s'ha repetit a d'altres ciutats com Galway, Londres, Copenhaguen i Glasgow.
La manifestació va començar a les dues del migdia amb els parlaments d'alguns dels portaveus de diverses organitzacions que havien donat suport a la convocatòria com, per exemple, Amnistia Internacional Irlanda, Migrants Rights Centre Ireland, el sindicat Unite, Irish Anti-War Movement, Irish Muslim Peace & Integration Council i Waterford Against Racism, entre altres. Al cap d'una estona la manifestació es va dirigir cap al sud passant per d'Olier Street, continuant per Dame Street i acabant davant del Central Bank amb una última crida per al proper dimarts 15 de setembre.
La ministra de Justícia, Frances Fitzgerald, va anunciar oficialment dijous passat que Irlanda acollirà 4.000 refugiats, el que suposa un cost aproximat de 48 milions d'euros. De tota manera, aquest i d'altres detalls seran discutits demà dilluns en la reunió extraordinària de la Comissió de Justícia i Assumptes d'Interior del Consell Europeu a Brussel·les.
GALERIA DE FOTOS de Marta Alemany a sota
URL curta: ves.cat/mfC1
El Golan haurà d’esperar
El desplegament de les tropes irlandeses a la missió que l’ONU té a la zona d’exclusió militar dels Alts del Golan s’endarrerirà unes tres setmanes a causa d’un problema administratiu a la frontera siriana. Els 115 efectius de l’exèrcit havien d’haver volat ahir cap a Beirut i després haurien anat fins al Golan per carretera però finalment va cancel·lar-se el viatge perquè els responsables van creure que era millor que els militars s’esperessin a casa que no pas a Beirut. La nota anecdòtica de la jornada va ser la sessió de fotos amb els familiars per un comiat que finalment no es va produir.
Font: Irish Independent
URL curta: ves.cat/hlNW
Nova protesta a Shannon
L’aeroport de Shannon (Comtat de Clare) va tornar a viure ahir una protesta duta a terme per l’organització Galway Alliance Against War contra l’ús de les instal·lacions per part de l’exèrcit dels Estats Units. Els protogonistes van ser Margaretta D’Arcy i Niall Farrell, que van envair les pistes de l’aeroport portant cartells exigint que no s’intervingui militarment a Síria. Els dos activistes són els mateixos que fa uns mesos ja van protagonitzar una història kafkiana quan van fer el mateix que ahir però que en no ser detectats pels serveis de vigilància van ser ells els qui van trucar a la policia perquè els anessin a buscar atès que temien per la seva pròpia seguretat.
Font: Irish Times
URL curta: ves.cat/hlzj
Síria? No, Kerry!
Samantha Power, ambaixadora dels Estats Units a l’ONU, ha estat durament criticada per estar de vacances al comtat de Kerry mentre a Nova York, al Consell de Seguretat, es discutien les possibles mesures contra Síria arran de l’ús d’armes químiques contra la població d’un barri als afores de Damasc controlat per les forces que lluiten contra el règim de Baixar al-Assad. Power va néixer a Dublin però va emigrar amb la seva família cap als Estats Units, a Pittsburgh, quan tenia 9 anys. Durant les seves recents vacances a Kerry, lloc que visita regularment i on es va casar l'any 2008, el seu marit va participar al 3er Charlie Chaplin Comedy Film Festival.
Font: Herald
URL curta: ves.cat/hla8
Tropes irlandeses al Golan
El govern irlandès ha aprovat la proposta de desplegar tropes a Síria després de la demanda de les Nacions Unides i ara la decisió final recau en el parlament que, amb tota probabilitat i a causa de la majoria que tenen els dos socis de govern, hi donarà el seu vistiplau. El desplegament de fins a 150 soldats d’infanteria amb carros blindats es farà a la zona desmilitaritzada dels Alts del Golan, d’on la inestabilitat arran dels enfrontaments entre forces rebels i de Baixar al-Assad ha fet que els 350 soldats austríacs que hi havia se n’hagin retirat. Els irlandesos ja tenen força experiència a la regió puix que durant molts anys han participat a la missió de pau de l'ONU al Líban.
Font: RTÉ
URL curta: ves.cat/hhRY
Un adolescent irlandès mor a Síria
Shamseddin Gaidan, un jove de 16 anys de Navan (Comtat de Meath), va morir fa uns dies a Síria quan combatia al costat de les forces opositores al règim de Baixar Al-Assad. Gaidan, fill d’una família d’origen libi que regenta una carniserria Halal a Navan, va anar de vacances a Líbia poc abans de l’inici de la revolta que va posar fi al règim de Gaddafi i va dedicir d’unir-se als rebels, com van fer diversos membres de la comunitat irlandesa amb orígens al país africà. Un cop acabades les hostilitats i juntament amb un cosí seu, va marxar cap a Síria i va lluitar al costat d’un grup de combatents libis. Gaidan no és el primer irlandès mort a Síria; el passat mes de desembre el ciutadà de Drogheda (Comtat de Louth) de 22 anys nascut a Egipte, Hudhaifa El Sayed, també va morir en combat.
Font: Irish Independent
URL curta: ves.cat/diZf
El règim sirià utilitza tecnologia irlandesa
El règim de Baixar el-Assad utilitza la tecnologia de dues empreses irlandeses per bloquejar determinats missatges de mòbil de les dues operadores més importants d'aquest país àrab, Syriatel Mobile Telecom i MTN Syria, cosa que fa que la comunicació entre els opositors sigui més difícil. Una unitat dels serveis d'intel·ligència anomenada ”Branch 225” és la que dóna les instruccions sobre quins missatges s'han de bloquejar.
Les dues empreses irlandeses implicades involuntàriament en aquest assumpte són Cellusys (proveïdora de Syriatel) i AdaptiveMobile (proveïdora de MTN) que han defensat la utilitat civil dels seus productes assegurant que la funció principal és bloquejar spam, virus i continguts inapropiats. Segons Cellusys, cap treballador de l'empresa ha anat a Síria des del 2009 i quan van vendre la seva tecnologia encara no hi havia cap restricció dictada per la Unió Europea.
Font: Irish Times