Bàsquet d'alta tensió

El bàsquet és un esport molt minoritari a Irlanda i és que altres disciplines, com els esports gaèlics, el rugbi o el futbol, copsen l’interès del públic. Tanmateix, durant els darrers dies l’esport de la cistella ha estat d’actualitat i no pel costat esportiu, sinó pel polític; en aquest sentit, avui al vespre, la selecció femenina juga un partit de classificació per a l’Eurobasket 2025 contra Israel, un país que durant els darrers ha generat un fort rebuig en una part de la societat irlandesa, que ha demanat que es boicoti el matx com a protesta per la situació a Gaza. Aquest conflicte ja va obligar a posposar el partit el novembre passat i avui es jugarà en un terreny neutral, a Riga (Letònia), com així ho ha assegurat a RTÉ el director general de Basketball Ireland, John Feehan; el mandatari basquetbolístic ho ha justificat adduint que fer un  boicot no serviria de res i que suposaria tornar deu anys enrere, a banda de rebre una sanció exemplar de la FIBA, tant econòmica com esportiva, és a dir, no poder participar en competicions europees durant cinc anys. D’altra banda, s’ha donat llibertat a les jugadores i sembla que n’hi haurà algunes que no jugaran.

ACTUALITZACIÓ: com a mesura de protesta arran de les acusacions d'antisemitisme contra Irlanda fetes per algunes jugadores israelianes, la federació irlandesa ha decidit de no fer l'habitual salutació i intercanvi de regals abans del partit; a més, a l'hora dels himnes, les jugadores irlandeses han romàs a la banqueta -dempeus- i no al centre de la pista.

RESULTAT FINAL

Irlanda 57 - 87 Israel

 

Esbroncada israeliana

Aquesta setmana la Proposició de Llei sobre Territoris Ocupats va guanyar la votació al Dáil que, en cas que hagués entrat en vigor, hauria prohibit la importació de productes provinents de territoris ocupats. Encara que no feia cap referència geogràfica, l’objectiu de la proposició era prohibir els productes dels territoris palestins ocupats per Israel i és per això que l’ambaixadora irlandesa en aquell país, Alison Kelly, va ser convidada a anar al departament d’Afers Estrangers israelià a Jerusalem, on li van recriminar l’atac contra Israel, alertant que tindria conseqüències en les relacions d’ambdós països. De tota manera, aquesta llei no es pot aplicar perquè aniria en contra de les lleis de comerç de la Unió Europea.

Boicot parcial a Israel

The Exchequer, un restaurant de Ranelagh (Dublin 6) del que el jugador de rugbi Gordon d'Arcy n'és copropietari, ha anunciat via Facebook que a partir d'ara no compraran més productes d'origen israelià, bàsicament fruita i verdura, com a protesta pels bombardejos sobre Gaza. Aquest boicot també val per a l'altre establiment del grup, el pub The Exchequer al carrer homònim (Dublin 2). A Kinvara (Comtat de Galway) hi ha diversos comerços que ja duen a terme el boicot. D'altra banda, la botiga de joguines de la cadena Smyths situada a Jervis Street (Dublin 1) havia penjat un document a la porta informant que havien retirat tots els productes d'origen israelià però la central va desautoritzar l'acció de la botiga en qüestió adduint que l'empresa no prenia part en conflictes polítics nacionals o internacionals i que deixava aquesta possibilitat a la seva clientela.

Font: Herald i The Journal.ie

URL curta: scur.cat/G9EAF8

 

Etiqueta per als territoris ocupats

Eamon Gilmore, viceprimer ministre (Tánaiste) i responsable de la cartera d’exteriors, ha dit que Irlanda proposarà a la resta de països de la Unió Europea de crear una etiqueta específica per als productes provinents dels territoris ocupats il·legalment per Israel. En cas que no hi hagi cap interès entre els socis comunitaris, Gilmore, conegut pel seu suport a la causa palestina, ha assegurat que serà Irlanda qui ho faci de manera unilateral tot i que preferiria fer-ho a nivell europeu perquè seria més efectiu.

Font: RTÉ

URL curta: ves.cat/f2KC

El Lord Mayor entra a Israel per un error de noms

La votació per part del ple municipal de Dublin a favor de boicotejar els productes procedents d'Israel, d'expulsar l'ambaixador a Irlanda, de demanar sancions econòmiques i de no contractar serveis a empreses que proveeixen amb tecnologia l'exèrcit d'aquest país, com la multinacional Hewlett Packard, havia fet que el Lord Mayor (batlle) de Dublin, Mícheál Mac Donncha, igual que tots els activistes i polítics que promouen el boicot a Israel i que estan inclosos en una llista negra, tingués tots els números per no avançar gaires metres més enllà de la porta de l'avió.

De tota manera i malgrat que s'havia donat l'ordre de no deixar-lo entrar, Mac Donncha va passar sense cap incidència el control de seguretat de l'aeroport Ben Gurion de Tel Aviv, amb l'agreujant que quan les autoritats israelianes van anunciar a bombo i platerets mitjançant el diari Haaretz que no el deixarien entrar, el Lord Mayor va respondre dient que ja era a Ramallah (Cisjordània) preparant-se per a la conferència organitzada per l'Autoritat Palestina a la qual ha estat convidat i on es parlarà sobre l'estatus de la ciutat de Jerusalem.

Això ha generat un intercanvi d'acusacions entre dos ministeris del govern israelià, el d'Afers Estratègics i el d'Interior. En aquest sentit, Interior assegura que Afers Estratègics va escriure el nom del Lord Mayor de manera incorrecta, per la qual cosa, quan al control van posar el nom correcte el sistema no va emetre cap alerta i va deixar passar Mac Donncha, però Afers Estratègics diu que van transmetre el nom escrit correctament. També hi ha rumors assegurant que els israelians van pensar que Ardmhéara, que és batlle en gaèlic, era part del nom de Mac Donncha.

Amb tot, les autoritats israelianes han estudiat com poder expulsar Mac Donncha però sembla que no hi hauria cap base legal, a banda que es podria generar un conflicte diplomàtic. Així doncs, el Lord Mayor podrà romandre al país durant la conferència però quan abandoni Israel se li entregarà una carta informant-lo que no hi podrà tornar a entrar en el futur.

Els activistes del MV Saoirse seran deportats a Irlanda

Els 14 activistes del vaixell irlandès MV Saoirse, que vol dir “llibertat” en gaèlic i que juntament amb el canadenc MV Al-Tahrir formava part de la flotilla que volia trencar al bloqueig de Gaza per via marítima, seran deportats a Irlanda a no ser que en les 72 hores posteriors a la seva detenció demanin el dret a un advocat que apel·li contra l'ordre de deportació.

L'ambaixada irlandesa va contactar les autoritats israelianes per interessar-se per l'estat dels seus ciutadans i els van assegurar que estaven bé encara que els detinguts han mostrat el temor que els siguin confiscats alguns dels seus béns com ja va passar durant el precedent del mes de juny en què l'exèrcit israelià no va tornar ordinadors portàtils i mòbils. Com sempre passa en aquests casos hi ha hagut un creuament d'acusacions entre els dos bàndols i tots diuen que tenen raó.

Qui respira tranquil és el Tánaiste (viceprimer ministre) i ministre d'Afers Estrangers Eamon Gilmore que ha expressat el seu alleujament perquè tots els activistes estiguin bé i no hi hagi hagut incidents destacables com fa quatre mesos. El que no ha dit però segur que ha pensat és que s'ha tret un bon pes de sobre amb la situació no anant a més perquè hauria tingut un dilema per no fer enfadar els seus seguidors d'esquerres i majoritàriament propalestins però alhora mantenir una actitud diplomàtica amb Israel.

Font: Irish Times 

Ningú no vol ser veí de l'ambaixada d'Israel a Dublin

Malgrat que la Carrisbrook House té vuit plantes, només n'hi ha una de llogada, la cinquena, i és que l'únic llogater d'aquest edifici situat a la Pembroke Road de l'exclusiu barri de Ballsbridge (Dublin 4) és l'ambaixada d'Israel. Els darrers veïns que van tenir els diplomàtics del país de l'Orient Mitjà van ser els treballadors de la companyia de fons d'inversió AIB Fund Managers, que van abandonar l'edifici aprofitant una clàusula inclosa al contracte de lloguer que els ho permetia; l'empresa va adduir temors en seguretat internacional.

Així doncs, ja fa molt de temps que els israelians han estat sols en aquest immoble i la desesperada cerca de llogaters per part de l'IDA, l'agència estatal que promou econòmicament Irlanda i que assessora els inversors internacionals que volen establir-se a l'illa, no ha reeixit. En aquest sentit, totes les empreses a les quals s'ha ofert de llogar part de l'edifici, incloses algunes agències estatals, han declinat l'oferta.

A banda del fet que hi hagi l'ambaixada d’Israel, d'ençà del 1995 i amb un contracte de trenta anys, el temps que fa que es va construir -final dels anys seixanta-, l'estat de conservació i la configuració no fan de l'edifici un lloc gaire atractiu per a instal·lar-s'hi, malgrat que la zona és una de les més cercades de la capital irlandesa i disposa d'un aparcament privat amb seixanta-quatre places.

La solució més lògica seria el trasllat de la delegació diplomàtica a un altre lloc, però tot i les temptatives de l'IDA, amb diverses rondes de negociació, per ara, els israelians diuen que no es mouen de la Carrisbrook House i així ho van demostrar clarament l'any passat quan tenien la possibilitat de trencar el contracte de lloguer sense ser penalitzats.  

Amb tot, el qui hi ha perdut més en aquesta història és el contribuent irlandès perquè fins a l'any passat el 85% de l'espai restant que no ocupava ningú l'havia de pagar l'IDA, que havia signat un contracte de lloguer de seixanta-cinc anys amb el propietari. Durant set anys, del 2008 fins al 2015, la broma va costar un milió d'euros anuals i al final, l'IDA, en lloc de continuar pagant fins a la fi del contracte, encara dinou anys més amb un cost total de 22,5 milions d'euros, va decidir d'exercir la clàusula de trencament, això sí, pagant una penalització de 9,4 milions d'euros.

Font: Irish Independent

A Gaza fer volar estels a la platja és un símbol de llibertat

“M'ha robat el diari. Ha vingut sense dir res i m'ha robat el diari per construir un estel”, explica l'avi del Musad a la càmera.

El Musad és un noi palestí d'uns nou anys que té una habilitat extraordinària per construir estels. De fet, en construeix un dels més grans perquè pugui portar una càmera a la cua i gravar des del cel l'aplec de 7.500 estels que hi ha a la platja de Gaza. Finalment, són 7.202 estels els que acaben volant alhora i entren a formar part del llibre Guinness dels Rècords, una fita aconseguida a Gaza poc després dels múltiples atacs perpetrats durant l'ofensiva israeliana d'ara fa un any. “Ens agrada molt fer volar els estels perquè poden anar amunt al cel, i ser lliures. Quan fem volar els estels és com si voléssim nosaltres: amunt, i lliures”, diu el Musad al film.

"Flying Paper" ha estat la segona peça a visionar-se dins del cicle de documentaris programats per aquests dies al PalFest, un festival organitzat i creat per més de 400 artistes irlandesos de forma voluntària que commemoren el primer aniversari de l'Operació Marge Protector duta a terme per l'exèrcit israelià a la Franja. El documentaris explica mitjançant l'incessant vol dels estels la resistència dels joves palestins enfront del control israelià i els seus continus atacs.

Dos altres documentaris destaquen dins d'aquest cicle. Un és "Five Broken Cameras" (divendres a les 16:00), un llargmetratge nominat als Òscars i filmat gairebé en la seva totalitat per Emad Burnat, un granger palestí de Bil'in (Palestina). Burnat es va comprar la seva primera càmera al 2005 per gravar el naixement del seu primer fill. Poc després, altres escenes quotidianes s'incorporen a la filmació, com són els atacs i els assalts a casa seva.

El segon curtmetratge a tenir en compte és "Gaza - Post Operation Cast Lead" (dissabte a les 18:00). La directora irlandesa Dearbhla Glynn va guanyar el premi Drets Humans per aquest documentaris que ens transporta a l'Operació Plom Fos a final del 2008 i començament del 2009.

Més informació: www.palfestireland.net

 

Diferents gustos, diferents activitats.

SUMUD// STEADFASTNESS és una exposició fotogràfica conjunta entre Dublín i Gaza. Ubicada a l'emblemàtic Film Base (Temple Bar, Dublin 2), l'exposició recull mostres gràfiques de la vida quotidiana a la Franja i de la continuada solidaritat irlandesa amb el poble palestí. Edificis derruïts, cuines inexistents, bicicletes tri-compartides i fotos de runes es barregen amb manifestacions realitzades a la icònica GPO demanant la fi dels atacs indiscriminats al territori.

Art Visual per Palestina va agafar el relleu de SUMUD ahir divendres i romandrà oberta fins avui dissabte a l'Steambox (Dublín 8). Allà s'hi podrà veure diferents mostres artístiques dedicades a Palestina amb un cos de cartrons ideat pel caricaturista palestí assassinat Naji Al- Ali. Per als que només puguin passar-se per l'Steambox al matí, podran participar a les classes de ioga i meditació que hi ha programades.

Més informació: www.palfestireland.net/events/mindfulness-for-palestine

Fotos de l'exposició i de la xerrada: Marta Alemany

URL curta: ves.cat/meY1

PalFest, festival en record dels fets de Gaza de fa 1 any

A les sis de la tarda de dimecres, Donal O'Kelly inaugurava oficialment dalt de l'escenari del Belvedere College el PalFest Ireland, un festival realitzat per més de 400 artistes voluntaris irlandesos per marcar el primer any de l'atac israelià sobre la Franja de Gaza el juliol del 2014.

“El festival té com a objectiu solidaritzar-se amb Palestina i difondre les seves condicions de vida per tal de conscienciar la gent, que actuï i així, seguir pressionant el govern d'Israel”, va comentar Andy Cummins, un altre dels organitzadors. El festival s'allargarà fins l'11 de juliol i oferirà més d'una cinquantena d'activitats: teatre, visionats de pel·lícules i documentaris, xerrades, concerts, exposicions fotogràfiques, lectures de poesia o conta-contes formen l'ampli ventall artístic. “Els artistes tenim el poder d'explicar les coses d'una altra manera, de transmetre sentiments i de fer actes de denúncia mitjançant noves perspectives que, altres mitjans com els de comunicació, no poden”, va afegir Cummins.

El cicle de xerrades, d'entre les que destaquen noms com el del cirurgià noruec Mad Gilbert, que va atendre els ferits de l'operació Marge Protector el juliol de l'any passat a Gaza (divendres, 10 de juliol a les 12:30), va iniciar-se ahir al teatre del mateix recinte.

Gary Walsh, director de Projectes a Israel per Trócaire, i David Sheen, periodista canadenc resident a Israel i activista a favor dels drets dels palestins, van ser els encarregats de dibuixar un primer marc de context sobre la situació humanitària i politicosocial de la Franja, respectivament. Walsh va remarcar la urgència de trobar una solució al conflicte puix que si no “veurem d'aquí poc temps una altra escalada de la violència i nous atacs”. El canvi, a més, urgeix pel fet que “segons les Nacions Unides, si no actuem Gaza serà un país on ja al 2020 no s'hi podrà viure”.

El periodista va complementar la situació humanitària explicant el perquè aquests atacs són possibles. Sheen va explicar que la impunitat d'aquests actes és possible gràcies a la propaganda i constant llançament de missatges carregats d'odi i discriminació. El canadenc va aportar diversos exemples per il·lustrar aquesta pressió social, racisme i apel·lació de la violència amb cites recents que diverses personalitats israelianes destacades han escrit a les seves plataformes personals o als mitjans de comunicació. Un dels exemples fou una cita de l'actual ministra de Justícia israeliana, Ayelet Shaked, que va escriure fa pocs mesos al seu Facebook “La seva sang (dels palestins) hauria d'estar sobre els seus caps. Res no podria ser més just”.

Paral·lelament a l'acte, el grup musical Bloodyends inaugurava el cicle de concerts al Sweeney's Bar, a Dame Lane (Dublin 2). Els van seguir els DJ's irlandesos Donal Dineen i Sally Cinnamon fins ben entrada la nit. Altres actuacions musicals es realitzaran en els propers dies i com la gran majoria d'activitats del festival, l'entrada és gratuïta encara que s'accepten donacions que es destinaran a diverses ONG palestines.

Malgrat tot, la primera activitat del festival es va realitzar el mateix dia al matí a Sandymount Strand. 556 samarretes blanques, símbol dels 556 infants morts durant els 50 dies d'ofensiva israeliana, van onejar al vent. Per a dissabte, en canvi, s'ha organitzat un partit de futbol familiar per tal de posar punt i final al festival celebrant la vida.

Després d'un any i més de 1.400 morts, Gaza es manté aturada en el temps: més de 100.000 persones segueixen estant sense llar. Des de l'atac no s'ha reconstruït res atès que tant sols han entrat dins del territori menys d'1% dels materials de construcció necessaris per als habitatges a causa del bloqueig econòmic d'Israel i Egipte sobre la Franja (Font: Trócaire).

Més informació sobre el festival podeu visitar www.palfestireland.net

URL curta: ves.cat/meWI

Torna a dalt