A una latitud de 53° Nord no es pot tenir la vegetació de tot el món, però al Jardí de Botànic de Dublin, fundat el 1795, hi ha una àmplia representació de plantes, flors i arbres, tant a l’aire lliure, per als que aguanten bé la variable climatologia irlandesa, com els que viuen còmodament instal·lats a l’interior dels diversos hivernacles que s’alcen a la zona centre més cèntrica del parc, amb una estètica molt vintage que ens transporta a més d’un segle enrere.

La part més propera a l’entrada -situada a Botanic Road- és la més urbanitzada, amb una gespa impecable -només faltaria, tractant-se d’un lloc gestionat per botànics!- i tota mena de serveis com bar, restaurant, lavabos i centre de visitants, que fan que l’experiència sigui d’allò més confortable.

A mesura que hom va endinsant-se pel parc, l’ambient ja es torna una mica més salvatge, amb camins que recorren boscos formats per una àmplia gamma d’arbres, alguns força habituals a Irlanda, com els roures o els teixos, però altres de ben exòtics, com cedres del Líban o un vell conegut de la conca mediterrània: el pi. També hi ha sequoies, això sí, més petites de les que hom pot trobar a Yellowstone i sense que, per ara, l’ós Iogui hagi fet acte de presència.

A l’interior dels hivernacles, que tenen una alçada diferent depenent de les plantes o petits arbres que allotgin, hi ha de tot: alguns tenen exemplars que no destaquen especialment per la seva bellesa, però és que un dels principis fundacionals del Jardí Botànic és de preservar la varietat i riquesa de la flora mundial; també hi ha plantes que són molt familiars per als visitants perquè es poden trobar en qualsevol floristeria.

De tota manera, n’hi ha de més exòtiques, que solen ser originàries de llocs amb una temperatura més alta que a Irlanda, fins al punt que passejant pel passadís d’alguns dels hivernacles hom té la sensació que és al bell mig de la selva; de fet, fins i tot hi ha una cabana que li dóna un toc molt amazònic.

Les plantes de zones àrides, com els cactus, també tenen el seu espai, alguns a l’interior amb l’escalforeta del seu lloc d’origen, però d’altres que s’atreveixen amb el clima irlandès fent vida a l’exterior, fet que en els dies de calor genera una certa enveja als de dins, que a vegades sembla que vulguin treure el cap fora de l’hivernacle.

A l’altra banda del riu Tolka, que discorre pel límit nord del recinte, hi ha un jardí de roses, la bellesa del qual, òbviament, varia segons l’època de l’any, assolint la màxima esplendor durant la primavera i l’estiu i aguantant, com tan bonament pugui, durant la resta de l’any.

I tot i que el jardí està dedicat a la flora, la fauna se l’ha fet seu i als estanys s’hi poden veure aus, sobretot ànecs, que neden tranquil·lament cap aquí i cap allà. Tanmateix, els animals que més atrauen l’atenció dels visitants són els esquirols, que deambulen amunt i avall, sense gaire por per la presència humana, però amb certa precaució per si de cas.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV

L’Associació de Residents de Berkeley Road, al popular barri de Phibsboro (Dublin 7), ja fa temps que veuen com The Four Masters Park, situat entre Berkeley Road i Eccles Street, té les portes tancades amb un cadenat, per la qual cosa els veïns de la zona no poden fer-ne ús, un fet força molest, oimés durant els darrers setze mesos de pandèmia en què hauria estat un molt bon lloc per a relaxar-se tot mantenint la distància de seguretat de dos metres, atès que és un indret molt urbà i no n’hi ha gaires més de tan espaiosos.

El parc roman tancat perquè és de propietat privada, més concretament de l’orde religiós de les Sisters of Mercy (Germanes de la Misericòrdia), però hi ha un petit detall que no agrada als residents: el manteniment va a càrrec de l’ajuntament de Dublin, és a dir, que el paguen els contribuents que, d’altra banda, no en poden gaudir, amb l’agreujant que, probablement, s’hi destinen molts recursos perquè tant la gespa com les flors fan molta patxoca.

GALERIA D'IMATGES a sota

Segons Sheila Ahern, membre de l’associació, durant els darrers anys ja han fet unes quantes temptatives perquè les Germanes obrissin el parc a tothom, puix que és un lloc ideal per a crear comunitat o anar amb la canalla, però per ara no hi ha hagut sort. Així doncs, només els ha restat l’opció de fer unes pintades davant de les dues portes d’entrada: en una es demanen si allò és un parc obert i a l’altra demanen que, si us plau, l’obrin.

I el mateix per a l’ajuntament, que ha assegurat d’haver mirat de convèncer les monges d’obrir les portes d’accés, però que no han estat capaços d’arribar mai a cap acord i els cadenats s’han mantingut a lloc. Qüestionat sobre el cost de manteniment incorregut pel servei municipal de parcs i jardins d’ençà de principi del 2020, l’ajuntament ha respost que no en té dades concretes per The Four Masters Park.

D’altra banda, la connexió entre el parc i les monges és més que centenària i va començar el 1850, quan les Germanes de la Misericòrdia van comprar un terreny de quinze acres a la zona d’Eccles Street i cinc anys més tard van començar a construir el Mater Hospital, inaugurat l’any 1861 pel llavors arquebisbe de Dublin, Daniel Murray, i que queda davant del parc, tot i que el centre sanitari s’ha ampliat cap a North Circular Road i cap a Dorset Street.

D’altra banda, sota del parc hi ha previst de construir l’estació Mater del projecte Metrolink, que requerirà la retirada temporal de les estructures escultòriques i arquitectòniques existents, com una creu celta i un arbre metàl·lic amb una copa feta de mans guaridores que tenia una flama eterna, ara apagada; tanmateix, tot hauria de tornar al mateix lloc un cop acabats els treballs de construcció de la línia de metro.

Font: The Journal.ie

Una dona de 39 anys i mare de nou fills va denunciar el Comú de Cork després que el 5 de juliol del 2014 fos víctima d'una segadora de gespa propietat del Servei de Parcs i Jardins municipal que, amb la ràpida rotació de les fulles de l'hèlice, va disparar una moneda d'un euro a gran potència, amb tanta mala sort que va acabar el seu recorregut a la part posterior de la cama de la denunciant, deixant-li una bona marca. 

El judici va tenir el toc d'humor del jutge Seán Ó Donnabháin, que va preguntar a la dona si li havia quedat marcat el relleu de la moneda com qui marca una vaca amb un ferro roent, però la dona no estava per gaires bromes i no va parar de recordar que li va fer molt de mal i que, en haver de caminar d'una manera diferent, també va tenir mal d'esquena durant més de sis mesos.

Per la seva banda, l’advocat defensor va afirmar que el Comú no pot anar pels parcs i jardins de la ciutat comprovant que no hi hagi monedes i la rèplica va se per partida doble: d'una banda l'advocat de la víctima va dir que no s'hauria de poder utilitzar una màquina segadora a menys d'un metre d'algú que gaudís dels parcs de la ciutat; de l'altra, el jutge va continuar amb la seva faceta bromista proposant que s'hi deixés pasturar unes cabres que menjant l'herba farien la mateixa feina que una segadora sense perill de disparar monedes. Finalment el cas va ser desestimat.

Font: Irish Examiner

URL curta: bit.ly/2j4bWhD

Al Jardí Botànic de Glasnevin (Dublin 9) s’han plantat 23.000 bulbs que quan floreixin a la primavera haurien d’esdevenir un retrat de l’escriptor James Joyce; el projecte ha estat impulsat per l’ambaixada neerlandesa a Irlanda i s'ha utilitzat la tecnologia d’experts en paisatgisme floral vinguts dels Països Baixos. La delegació diplomàtica va organitzar un concurs per tal de trobar un nom a una tulipa de color blanc i lila conreada especialment per a Irlanda i el guanyador va ser un veí de Limerick que va proposar “Molly Bloom”, un dels personatges de la novel·la joyciana "Ulysses". En total hi ha 17.000 bulbs de jacint i 6.000 de tulipa. El resultat a partir del mes d’abril... FOTO

Font: Irish Times

Encara que sembli mentida, a Dublín també hi ha altres interessos fora del món de la Guinness i el “passar-s'ho bé” (el "craic"). Aquest cap de setmana de juliol (del 23 al 26) el Festival de la Curiositat li fa competència directa a l'humor dels Iveagh Gardens mitjançant una disciplina que generalment té pocs afeccionats: la ciència.

Segurament pensaràs que és de ser molt atrevit col·locar en un mateix cap de setmana dos festivals completament diferents, estimat lector. Però és que el Festival de la Curiositat trepitja molt fort en la seva tercera edició.

Segons confirma la pàgina oficial del festival, aquesta “és una celebració anual en la que l'art, la ciència, la tecnologia, el disseny i les matemàtiques s'interrelacionen entre si” per mostrar una imatge completament diferent a la que estem acostumats.

Amb un format ja típicament familiar, el festival es desplega en tota la seva esplendor per més de 14 emplaçaments dublinesos amb activitats i tallers gratuïts i no gratuïts. Es celebraran pícnics, demostracions de ciència, documentaris radiofònics, s'ha organitzat un Mapa del Tresor, al Jardí Botànic hi haurà experiments amb la tecnologia i s'ensenyarà un Dublín molt proper a la ciència mitjançant un tour diferent. Els més lletjos del món animal hi tindran un paper protagonista amb una activitat exclusivament per a ells (foto) i, els més nocturns podran triar entre agafar la bici i anar a contemplar les estrelles o anar a l'Smock Alley Theatre i descobrir d'una vegada per totes què coi és això de l'amor de la mà de destacats científics irlandesos.

El festival es va celebrar per primer cop el 2013 a partir del nomenament de Dublín com a Capital Europea de la Ciència el 2012. El que va començar com una demostració associada a un honor ara ja s'ha convertit en una celebració que ambiciona de ser un dels pocs festivals europeus d'aquestes característiques. Més informació: https://festivalofcuriosity.ie/

URL curta: ves.cat/me8X

Foto original