L’Iskander’s tanca però tornarà amb més de glamour

D’ençà del 1992, molts dels que surten de festa pel popularíssim i altament alcoholitzat Temple Bar (Dublin 2), la zona de pubs per excel·lència de la capital irlandesa, acaben la nit fent un kebab o un shawarma a l’Iskander’s, un establiment situat al número 30 de Dame Street que fa l’agost cada cap de setmana amb una part molt important clientela que, probablement, no hi entraria un dia feiner o a una hora no tan intempestiva.

El local va ser un dels primers d’aquesta mena que va obrir al centre de Dublin i va introduir la gastronomia del Nord d’Àfrica i de l’Orient Mitjà a la ciutat, com així ho explica Ali Aydin, membre de la família que l’ha comprat recentment i que té una llarga relació amb l’establiment perquè el seu pare hi va començar a treballar l’any 2000 quan van traslladar-se a Irlanda des de Turquia. Tot i que no se sap amb certesa, sembla que el primer propietari era d’origen algerià.

Aydin explica que l’Iskander’s va començar la moda de menjar un kebab després de sortir de festa gràcies al fet que obria fins a les cinc de la matinada. Després, amb el pas del temps, aquests establiments van començar a proliferar com bolets i ara el shawarma o el doner kebab forma part del paisatge alimentari de Dublin, fins i tot amb cadenes de franquícies com Abrakebabra o Zaytoon.

D’altra banda, un treballador amb vint-i-quatre anys de servei a la casa recorda que al principi, durant les matinades del cap de setmana, es formava una llarga cua davant de l’establiment i és que tothom volia tastar aquella novetat que no havien vist mai abans. Segons el veterà empleat, hi havia dies que se servien fins a 1.600 comandes.

De tota manera, com moltes altres coses, els usuaris del local han anat canviant amb el temps; en aquest sentit, cada vegada hi ha menys noctàmbuls que hi van de matinada com a final de festa i ara la clientela més habitual són famílies amb nens que hi van durant les hores diürnes, a dinar o a sopar.

Així doncs, segons explica Jamal Aydin, l’oncle de l’Ali, diumenge vinent abaixaran la persiana i començaran una remodelació que canviarà l’interior de l’icònic Iskander’s de dalt a baix, un canvi tan radical que fins i tot afectarà el nom. Amb tot, la reobertura es preveu per a mitjan febrer.

Font: The Irish Times

Volen que Dorset Street recuperi la glòria d’antany

El grup de negocis Dubhlinn ha començat a dissenyar un projecte urbanístic que hauria de canviar radicalment la imatge del decadent Dorset Street (Dublin 1), convertint-lo en una zona vibrant i cosmopolita del segle XXI i que tindria la gastronomia com un dels reclams principals, un “hub culinari” en paraules dels responsables del grup promotor. De moment ja han iniciat una ronda de contactes amb veïns, comerciants i Comú, que haurien de dir-hi la seva.

La zona de Dorset Street va ser edificada per la família Gardiner durant el segle XVII com a zona residencial per a la classe benestant; de fet, aquesta antiga i adinerada família té un carrer amb el seu nom que va a parar a Dorset. Al cap d'un temps, cap a mitjan segle XIX, la zona va esdevenir un barri molt comercial, amb botigues de tota mena que li van fer viure els seus dies de glòria però, a poc a poc, va entrar en declivi quan es va convertir en un simple lloc de pas per als que anaven o se n'anaven del centre de la capital.

El cop de gràcia va arribar cap als anys seixanta del segle passat quan, després que deu anys abans s'hagués retirat la línia de tramvia que hi feia d'artèria principal, el carrer va ser envaït pel trànsit privat, atès que és la principal sortida cap a l'aeroport i el Nord; també van obrir una gran quantitat de comerços no gaire elegants, com restaurants de menjar ràpid, botigues de Tot a 100, cases d'apostes o sex shops.

Amb tot, ara es vol recuperar la glòria d'antany amb un ampli ventall de mesures en què s'inclouria la restauració de façanes, l'ocupació dels locals buits amb negocis moderns i amb un cert nivell, tant la planta baixa com els pisos superiors, així com distribuir l'espai del carrer donant preferència a vianants i ciclistes. En aquest sentit, s'eliminaria la mitjana que ara separa els dos sentits de circulació i es farien les voreres més amples.

El fet que molt a prop hi hagi el Chapter One, amb Estrella Michelin, podria ser la llavor d'un hub culinari, com proposa l'arquitecta Tania Miller, que recorda que Dorset Street és un lloc de pas per a les mercaderies de les explotacions agràries del nord del comtat de Dublin que es venen als mercats de la ciutat.

Per la seva banda, el batlle Nial Ring ha afirmat que dóna suport al projecte i ha recordat que Dorset Street es deia originàriament Slighe Midh-Luchra, un dels cinc grans camins que antigament hi havia a Irlanda i que en aquest cas concret duia cap al nord. Ring ha volgut fer un símil i ha desitjat que aquest carrer torni a ser un dels grans d'Irlanda.

Font: Irish Times

Dublin és una meca del menjar segons alguns crítics

La fotògrafa del National Geographic, Catherine Karnow, va venir a Dublin acompanyada per la crítica gastronòmica Annie Fitzsimmons i van quedar tan impressionades del que van veure que la capital irlandesa ha aparegut a la secció de gastronomia i viatges de la revista. L'article ja ha estat descarregat uns 8 milions de vegades i presenta Dublin com una meca del bon menjar al mateix nivell que d'altres ciutats més conegudes en aquest camp.

Per fer el reportatge van triar una mostra de menús dels restaurants més coneguts i després van anar a veure-ho in situ. Segons detalla l'article, la qualitat, creativitat i dedicació dels professionals d'aquests establiments van captivar la fotògrafa i la crítica fins al punt d'aconsellar Dublin com a destinació gastronòmica.

De fet, segons Ross Lewis, xef del restaurant Chapter One –amb una estrella Michelin-, durant els darrers anys diversos periodistes del gènere culinari han començat a parar atenció a Irlanda i és que el sector, abans dominat pel menjar de pub, ha canviat molt. Una de les raons d'aquest interès ha estat la gran qualitat dels productes primaris.

A banda del Chapter One a la llista del National Geographic també hi ha: Etto, Coppinger Row, Trocadero, Forest Avenue i L Mulligan Grocer. I no només s'hi parla de restaurants sinó també de gelateries (Murphy Ice-Cream), de cafeteries (Roasted Brown), de pastisseries (Queen of Tarts) i de botigues de menjar (Fallon and Byrne).

Font: Herald

URL curta: ves.cat/lzzc

 

Nou restaurant al local de la Dublin Woollen Mills

Gairebé dos anys exactes després que l'empresa de productes tèxtils Dublin Woollen Mills abaixés la persiana del seu emblemàtic establiment a Ormond Quay (Dublin 1) aquesta setmana el local tornarà a tenir vida amb l'obertura d'un restaurant regentat pels restauradors Elaine Murphy i Brian Montague, que també són els que duen el restaurant-llibreria The Winding Star, a la porta del costat.

El local tindrà una capacitat per a 150 comensals repartits entre la planta baixa i el primer pis i s'especialitzarà en menjar tradicional irlandès. L'edifici, que es va posar a la venda fa un any per 1,8 milions d'euros i que ha estat totalment remodelat, té al davant una escultura de dues dones amb bosses d'anar a comprar que són conegudes popularment entre els dublinesos com “les bruixes de les bosses” (the hags with the bags) i és una zona molt concorreguda, a la riba nord de l'icònic Ha'Penny Bridge.

L'antiga inquilina de l'edifici, la Dublin Woollen Mills, va ser tota una institució a la ciutat que hi va romandre des del 1931, quan s'hi va traslladar des de la seva ubicació original uns metres més enllà a Batchelors Walk (Dublin 1), lloc on havia començat el negoci l'any 1888. Entre els seus treballadors més il·lustres hi va haver l'escriptor James Joyce que, durant la seva estada Trieste, complementava el seu baix sou com a professor d'anglès fent de comercial per a l'empresa. Tanmateix i segons els arxius de la casa, sembla que Joyce no era gaire bon venedor.

Font: Irish Independent

URL curta: ves.cat/lvZp

L’hamburguesa McMór no supera la prova d’artesania

A principi d'estiu l'Agència Irlandesa de Seguretat Alimentària (FSAI) va publicar un decàleg de normes a seguir per tots aquells que vulguin promocionar els seus productes sota una marca especial que garanteix que tant el producte com la seva producció són artesanals i locals, molt en línia amb la tendència actual de consumir productes de km 0.

Una de les empreses que s'hi ha apuntat, potser a fi de netejar la seva imatge de menjar escombraria, ha estat la multinacional nord-americana del menjar ràpid McDonald's, que fa poc va començar a vendre la McMór (Mór vol dir "gran" en gaèlic). Aquesta hamburguesa, que inclou productes bàsics de la gastronomia irlandesa com el bou, el bacon i la col (cabbage), va ser definida per McDonald's com un homenatge als millors productes i sabors d'Irlanda.

Tanmateix, la FSAI els ha aixafat la guitarra i ha determinat que la McMór no pot anunciar-se com a producte artesà perquè no segueix cap procés de producció artesà, sinó que està totalment mecanitzat, i perquè no tots els productes són de temporada ni locals, com així ho estableix la normativa en la mesura que sigui possible. L'empresa ha acceptat el veredicte i retirarà la paraula “artesà” de la publicitat, això sí, continuarà venent la McMór als seus establiments.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/mfuu

Brega entre la revista Forbes i els restauradors de Dublin

Un article de la revista Forbes en què el crític gastronòmic Larry Olmsted es queixava que la qualitat culinària dels restaurants de Dublin no estava a l’altura del que hom podia trobar a la resta del continent europeu ha fet treure el foc pels queixals als restauradors que regenten els locals amb més caché i que, en alguns casos com l’Ecrivain, fins i tot tenen estrelles Michelin.

Derry Clarke, de l’Ecrivain, ha dit que a totes les ciutats d’Europa hi ha tot tipus de restaurants, de bons i de dolents, i que, per la mateixa qualitat, els preus són mólt més barats a Dublin que no pas a París o a Roma. Per la seva banda Antoin Dempsey, propietari del Dublin Wine Rooms a l’IFSC (Dublin 1), ha assegurat que la qualitat dels restaurants a Dublin ha millorat moltíssim en els darrers anys i que l’estàndard mai no havia estat tant alt com ara.

L’única persona que pot estar contenta amb l’article de Forbes és la xef Clodagh McKenna, força mediàtica en sortir per la televisió i haver publicat diversos llibres, atès que Olmsted va dir que el millor que hom podia fer per menjar un àpat decent a Dublin era anar al seu restaurant, el Clodagh’s Kitchen.

Font: Herald

URL curta: ves.cat/hidN

El Festival de la Gamba arriba a la cinquena edició

El poblet pescador de Howth (nord de Dublin) és segurament una de les zones costeres més visitades de tot Irlanda. A pocs minuts amb DART de la capital, la seva mida petita, el fet que aculli fins a cinc foques a les seves aigües i que sigui un lloc on puguis passejar pels accessibles penya-segats i menjar-te un dels millors fish & chips, el converteixen en punt turístic atractiu.

I si ja normalment és visitat, aquest cap de setmana ha triplicat les visites i els negocis locals han fet dos agosts gràcies a la cinquena edició del Dublin Bay Prawn Festival, o el Festival de la Gamba; una celebració al peix fresc i originari d'aigües irlandeses.

La principal atracció del cap de setmana ha estat la carpa central, dins de la qual deu estands proveïen els visitants amb diversos plats elaborats amb gambes, ostres, salmó, calamars i llagostes, entre d'altres. A banda de la carpa també hi ha hagut activitats complementàries com una cursa de llanxes, espectacles de màgia, música irlandesa en directe, una petita fira per a famílies i classes de cuina. Els més matiners han pogut gaudir d'una passejada guiada pels cliffs i els qui volien saber què s'amaga a l'illa Ireland's Eye han tingut l'oportunitat de descobrir-ho amb un ferri que hi anava cada hora.

A més, el temps ha acompanyat bastant i, encara que ningú ha pogut fer pròpiament la gamba al sol, això ha ajudat a que es respirés un ambient la mar d'agradable i que els visitants hagin marxat a casa amb ganes de repetir l'any vinent.

GALERIA D'IMATGES a sota - Fotos de Marta Alemany

URL curta: ves.cat/mdqB

Torna a dalt