Al Nord només hi resta un cinema d’estil art déco, l’Strand Arts Centre de Belfast, inaugurat el set de desembre del 1935, obra de l’arquitecte John McBride Neill i que és una icona cultural i arquitectònica de la capital nord-irlandesa; de tota manera, el fet de tenir noranta anys ha passat factura a l’edifici, que durant els mesos vinents serà renovat i convertit en un cinema amb tecnologia punta en imatge i so, això sí, conservant bona part dels seus elements arquitectònics, com la façana, l’entrada i el vestíbul, amb un focus en facilitar l’accés a les persones de mobilitat reduïda.

Un cop acabades les obres, que requeriran una inversió de 6,5 milions de lliures esterlines i que es preveu que acabin l’estiu del 2026, l’Strand Arts Centre serà més que un cinema atès que a banda de tres sales de projecció, hi haurà un estudi de producció, obradors teatrals, un cafè, espai per a actuacions i una exposició interactiva on els visitants podran experimentar com es vivia el setè art a Belfast abans de la Segona Guerra Mundial així com l’excepcionalitat d’aquest cinema en concret entre tots els que hi ha hagut a la ciutat.

En aquest sentit, inicialment era un dels cinemes amb més cabuda a la capital nord-irlandesa, amb 1.170 butaques, i fou dissenyat perquè semblés un creuer, tant l’interior com l’exterior; a més, la seva proximitat amb el port, amb les icòniques grues de les drassanes Harland and Wolff a la vista, encara li donava un toc més marítim. Amb tot, als anys vuitanta, en línia amb la moda de les multisales, l’espai fou dividit en quatre sales. L’any 2013 va cessar l’activitat comercial, però es va crear una entitat sense afany lucratiu que hi ha dut a terme diverses activitats, evitant així que l’edifici fos deixat a l’abandó.

El projecte ha pogut engegar gràcies a les aportacions econòmiques del govern britànic, del Comú de Belfast i del Fons per a Patrimoni de la Loteria Nacional [britànica], tres entitats que han recordat la importància de preservar el patrimoni social per a les generacions futures així com l’impuls que suposarà aquest projecte per al sector de les arts escèniques i per a la comunitat local d’East Belfast.

La petita cabuda del gros dels antics cinemes de Dublin va fer que no poguessin competir amb les sales més grosses que, en molts casos, també van anar tancant, una a una, arran de l’aparició, primer de la tele, i posteriorment del vídeo; després, l’era d’internet, amb les seves descàrregues, tant de legals com d’il·legals, van rematar la feina.

Així doncs, no és gens estrany que al centre de Dublin avui només hi restin dos cinemes: el Cineworld de Parnell Street, amb disset sales, i el Savoy, a O’Connell, amb tretze, que per ser tota una institució del setè art a la capital irlandesa, acostuma a acollir les estrenes més glamuroses.

De tota manera, molts antics cinemes no van ser enderrocats sinó que van ser reconvertits en altres negocis -amb alguns retocs- i hom pot veure casos molt curiosos, com els dos McDonald’s que hi ha a O’Connell Street, on abans hi havia cinemes, més concretament l’Astor Cinema, al número 51, i el Pillar Picture House, al número 62.

Una altra empresa molt amant dels antics cinemes és la cadena de supermercats Tesco, que ara ocupa els que havien estat el Fairview Grand Cinema i el Drumcondra Grand Cinema, on l’única relació amb l’activitat anterior és que hi venen refrigeris i crispetes, entre moltes altres coses.

Les cases de mobles també van aprofitar l’ocasió, probablement per motius d’espai, com és el cas del Phoenix Picture House, als números 7-9 d’Ellis Quay, on va instal·lar-se la botiga Kings and Queens, ja tancada i reconvertida en habitatges, i de l’State Theatre, al número 376 de North Circular Road, a Phibsboro, que durant molts anys va ser un local de la cadena Des Kelly i on ara hi ha un projecte per a fer-hi apartaments.

L’Adelphi Cinema, a Middle Abbey Street, on els Beatles van fer dos concerts el novembre del 1963. Pel lloc on llavors entraven i sortien els espectadors, ara entren i surten els automobilistes que deixen el cotxe a l’aparcament dels grans magatzems Arnotts.

El Broadway Cinema, als números 60-61 de Manor Street, a Stoneybatter, que ara és un centre cívic del barri; el Cameo Cinema, a Middle Abbey Street, on ara hi ha un pub i una agència de viatges; el Mary Street Picture House, ara ocupat per una companyia d’assegurances, i el Theatre de Luxe, a Camden Street, on ara hi ha un hotel.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV

A una població catalana resident a Irlanda força irregular i temporal se li va unir la pandèmia, amb confinaments molt estrictes i prohibicions de trobades de grup que van impedir de fer qualsevol de les activitats habituals del Casal Català; aquests ingredients van deixar l’entitat en estat d’hibernació a l’espera de millors temps que, d’altra banda, sembla que ja han arribat de la mà de la nova junta, que va agafar el relleu ara fa unes setmanes i que, mirant de recuperar l’empenta d’abans, ha engegat amb molta força i ganes de fer coses.

Per exemple, divendres vinent, dia vint-i-sis de maig, engegarà la temporada del cinefòrum amb una primera sessió en què el film protagonista serà Alcarràs, una producció catalana dirigida per Clara Simón i que ha guanyat diversos premis, tant d’internacionals, com l’Ós d’Or al Festival de Berlin, que el va catapultar a la fama, com de nacionals, en forma de dos premis Gaudí: el de Millor Film i el de Millor Direcció.

Segons expliquen els organitzadors, en finalitzar la projecció, que s’emetrà en versió original en català amb subtítols en anglès, hi haurà un petit fòrum i una sorpresa. L’acte començarà a les set del vespre al Teachers Club, una entitat situada al número 36 de Parnell Square i que ja fa anys que és l’escenari de moltes activitats i reunions de la comunitat catalana a Dublin.

D’altra banda, el Casal ha creat un document a Google, a l’estil brainstorming o pluja d’idees, a fi que els facin saber quines són les activitats que els agradaria dur a terme, òbviament, a banda de Sant Jordi, Sant Joan, Diada i -alguns anys- Nadal, que són esdeveniments fixos al calendari dels catalans de Dublin.

Podeu mirar el vídeo sobre el Cinefòrum a Liffey TV

Ahir, l’Acadèmia de Cinema de Hollywood va anunciar les nominacions per a les vint-i-tres categories dels Oscars d’enguany i els films amb alguna connexió amb Irlanda en van rebre unes quantes, més concretament catorze, cosa que podria fer que el dotze de març vinent, al Dolby Theatre de Los Angeles, els paisatges i els artistes del setè art de l’illa fossin els protagonistes principals durant la noranta-cinquena cerimònia d’entrega de les icòniques estatuetes daurades.

ACTUALITZACIÓ 13/03/2023: només dos Òscars aconseguits pels irlandesos, un per a An Irish Goodbye en la categoria de Millor Curtmetratge i l’altre per a Michael Baneham, membre de l’equip d'efectes especials d'Avatar: el sentit de l’aigua.

I el gros de la presència irlandesa a la gran nit del cinema serà gràcies a les nou nominacions aconseguides per The Banshees of Inisherin, una tragicomèdia filmada a Achill Island i a les illes Aran que fa referència a un dels molts personatges de la tenebrosa mitologia celta: la banshee, una fada que només és visible per als habitants d’Irlanda -els estrangers tan sols poden sentir-la- i que quan hom la sent, significa que la fi s'apropa, podent comptar els dies que resten de vida en funció del nombre de crits; en aquest sentit, cada crit és un dia de vida i si només en fa un, significa que hom morirà aquella mateixa nit.

Entre les nominacions obtingudes per The Banshees hi ha la de Millor Director per a Martin McDonagh, la de millor actor per a Colin Farrell, la de millor actor secundari per a Brendan Gleeson i Barry Keoghan i la de Millor Actriu Secundària per a Kerry Condon; Paul Mescal, també irlandès i que va fer-se força conegut arran de la seva aparició a la telesèrie britànica Normal People, està nominat per a Millor Actor pel seu paper a Aftersun. Pel que a les nominacions a films, The Banshees lluitarà per l’Oscar en categories com Millor Guió Original, Millor Banda Sonora Original i Millor Muntatge, entre altres.

I a la categoria de Millor Film en Llengua Estrangera, An Cailín Ciúin (La Nena Tranquil·la) podria fer història essent la primera pel·lícula en gaèlic en guanyar un Oscar -és la primera nominada en aquesta llengua en els gairebé cent anys dels premis-, fet que podria suposar un revulsiu per a la llengua, oblidada i arraconada pel gros de la població irlandesa. Curiosament, el seu director, Colm Bairéad, ha explicat que aquesta obra és un homenatge al seu pare, que quan ell era petit sempre li parlava en gaèlic tot i la vergonya que passava davant dels seus amics o companys de classe. D’altra banda, An Irish Goodbye, escrita i dirigida per Ross White i Tom Berkeley, opta a l’Oscar en la categoria de Millor Curtmetratge.

Així doncs, amb tanta Irlanda a les pantalles, es preveu un augment del turisme a l’illa, com ja han començat a percebre a Achill Island on, després que The Banshees of Inisherin guanyés tres Globus d’Or ara fa dues setmanes, el nombre de consultes rebudes per l’oficina de turisme d’aquesta illa del comtat de Mayo ha augmentat de manera exponencial, trencant la calma habitual que hi ha durant el fred i gris mes de gener.

Aquest fenomen ja s’ha donat anteriorment a Portmagee (Comtat de Kerry), que és d’on surten les barques que duen turistes a Skellig Michael, l’inhòspit i deshabitat illot situat a uns tretze quilòmetres de la costa on es van filmar algunes escenes de dues entregues de la Guerra de les Galàxies, més concretament El Despertar de la Força i El Darrer Jedi. Fins i tot celebren un festival temàtic, al voltant del quatre de maig -May the Fourth, que sona gairebé igual que May the Force [be with you]-, en què hordes de fans de la saga deambulen pels carrers de la població disfressats de Darth Vader, de Chewbacca o de soldats de l’Imperi Galàctic.

Bones noves ahir al vespre des de Los Angeles amb l’anunci de l’Acadèmia del Cinema que el film en gaèlic An Cailín Ciúin (La Nena Tranquil·la) ha passat a la següent ronda eliminatòria de la categoria Millor Film Internacional; per ara hi ha quinze films seleccionats, però els membres de l’Acadèmia hauran d’eliminar-ne deu a fi que a la 95a Nit dels Òscars, que tindrà lloc el dia dotze de març, només hi hagi cinc finalistes, en línia amb les altres categories dels premis cinematogràfics més prestigiosos del món. An Cailín Ciúin narra les vivències d’una nena de nou anys -interpretada per una joveníssima Catherine Clinch- que, a fi d’allunyar-la dels seus pares -negligents i empobrits-, és enviada a una granja d’uns familiars a la Gaeltacht de Rinn (Comtat de Waterford), on troba una llar amb amor per primera vegada a la seva vida. El film ha rebut molt bona crítica a Irlanda, començant per l’Acadèmia Irlandesa de Film i Televisió (IFTA), que als seus premis li va atorgar vuit guardons -d’onze nominacions-, així com a la Berlinale, fent debutar el gaèlic al festival de cinema de la capital alemanya. També ha estat el film en llengua irlandesa amb més recaptació de tota la història.

YES!!! Rinne sí é, tá #AnCailínCiúin ar an ngearrliosta! She did it! #TheQuietGirl by @ColmBairead has made it onto @TheAcademy #InternationalFeatureFilm shortlist - first time for an Irish-language film! ?? Lá stairiúil! An historic day! ?? We are thrilled beyond words ? pic.twitter.com/tHdLL34OfH

— An Cailín Ciúin / The Quiet Girl (@quietgirlfilm) December 21, 2022

El Comú de Dublin ha anunciat unes sessions de cinema infantil a la fresca que tindran lloc cada diumenge de setembre a la Meeting House Square de Temple Bar (Dublin 2), una plaça on és força habitual que s’hi facin actes culturals gràcies a la seva polivalència, puix que hi ha un escenari, que a vegades es converteix en pantalla de cinema, a banda de disposar d’uns para-sols que protegeixen els assistents del sol o de la pluja. De fet, és un dels quatre llocs on els Saballuts de Sabadell van fer alguns castells durant la seva visita a Dublin el juny del 2016.

La Meeting House Square, a Temple Bar (Dublin 2) / Foto: Liffey

La iniciativa, anomenada Outdoor Cinema Club, projectarà dos films cada diumenge, un a les dotze del migdia i l’altre a les tres, i tot i que serà de franc, s’haurà de reservar l’entrada mitjançant el portal de venda de tiquets Eventbrite. La primera doble sessió serà el quatre de setembre -amb les entrades ja exhaurides- i la darrera, el vint-i-cinc.  

La cartellera del Cineclub a la Fresca s’ha dissenyat especialment per a nens d’entre 5 i 8 anys i d’entre 8 i 11. Amb relació als films que es projectaran destaquen Buscant en Nemo, Raya i l'últim drac, Clifford the Big Red Dog i The Greatest Showman. També comptarà amb la pel·lícula en gaèlic i la guanyadora de l'IFTA del millor film del 2015, Amhrán na Mara (Cançó de la Mar). I a fi de matar la gana i la set hi haurà venda de menjar i refrigeris a la mateixa plaça, on també desfilaran personatges del cinema amb qui els nens podran fer-se fotos.

Durant l’acte de presentació, la batllessa accidental, Darcy Lonergan, va afirmar que estava molt contenta de fer el llançament de l’Outdoor Cinema Club, que oferirà un programa setmanal amb els films més populars entre la canalla, prometent un dia divertit per a tota la família, a banda de recordar que aquesta nova sèrie d'esdeveniments tornaria la vida a la Meeting House Square, que com molts altres equipaments, ha romàs una mica deserta arran de la pandèmia i de la manca d’activitats culturals. Lonergan també va explicar que aquesta iniciativa s’emmarca en l’objectiu del Comú d’incrementar el nombre d'esdeveniments familiars a la ciutat.

Our Outdoor Cinema Club has kicked off on Meeting House Square. First up is Sing 2, followed by Luca at 3pm. #DCCOCC #FamilyFun #FreeCinema #Candyfloss #popcorn @LordMayorDublin pic.twitter.com/uip7wmn1GI

— Dublin City Council (@DubCityCouncil) September 4, 2022

La reeixida plataforma d’entreteniment en streaming Netflix ofereix un ampli ventall de films i sèries de televisió, però tot i la variada oferta, les llengües minoritàries només hi tenen una presència residual, o fins i tot nul·la, com ha estat el cas del gaèlic. Tanmateix, ara això s’ha acabat perquè la popular saga de dibuixos animats Bob Esponja ha debutat en llengua irlandesa a l’oferta de la plataforma, un fet que podria ajudar a normalitzar-la una mica i a visibilitzar-la entre els usuaris del servei, sobretot els més menuts.

De tota manera, els teleespectadors de TG4, la cadena pública de televisió en gaèlic que emet des de la Connemara d’ençà del 1996, ja han pogut mirar molts capítols de la sèrie i escoltar el Bob Esponja en la seva versió gaeilgeoir; de fet, segons TG4, aquest ha estat un dels espais més populars de la casa i això ha animat a fer el pas de dur-lo a Netflix, més concretament el film Bob Esponja: Esponja a la Fuga, que va estrenar-se en anglès l’any passat.

La versió en llengua irlandesa ha estat realitzada de manera conjunta per la cadena TG4, Macalla -especialitzada en produccions en gaèlic-, Paramount Animation i Nickelodeon Movies, i entre els que hi posen la veu hi ha el carismàtic Dáithí Ó Sé, que durant els darrers estius -no el de l’any passat ni tampoc enguany perquè hi ha pandèmia- ha presentat el festival Rose of Tralee, tot un clàssic de cada final d’agost.

Ó Sé, un orgullós gaeilgeoir i que posa veu al Rei Posidó, s’ha mostrat molt satisfet per haver format part del projecte i ha assegurat que quan a principi del 2020 li ho van proposar, no s’ho va pensar gens. A més, a diferència d’algunes feines semblants en dibuixos animats en gaèlic produïdes fa uns anys, Ó Sé no va haver d’anar a un estudi de gravació de la Connemara o de Dublin, sinó que en aquesta ocasió ho va fer còmodament des de casa, fent que el seu fill petit ho trobés molt divertit.

Una altra cosa que destaca Ó Sé és que oferir productes audiovisuals moderns fa que molts vegin la llengua d’una manera ben diferent que no pas amb allò que ha estat el més habitual a l’hora de crear contingut en gaèlic, és a dir, molta literatura i poemes de segles passats o ambientacions molt folklòriques que no fan el gaèlic gens cool per a les noves generacions.

Font: Newstalk i lovin.ie

El 21 d'octubre del 1985 era el dia en què al film “Retorn al Futur”, els dos protagonistes, Marty McFly i el doctor Emmett L Brown, es traslladaven trenta anys cap al futur mitjançant un cotxe de disseny futurista de la marca DeLorean, una empresa automobilística que va tenir una fàbrica a Dunmurry (a prop de Belfast) del 1979 al 1983, però que no va acabar de consolidar-se i va haver de tancar quan encara no havia fabricat ni 10.000 unitats.

De fet, quan el film va arribar als cinemes, la fàbrica ja havia abaixat definitivament la persiana, però, tot i el pas del temps, avui encara resta un llegat tangible d'aquella aventura fallida: les naus industrials on es muntaven els cotxes i el circuit de proves on se'n testava la qualitat -ho podeu mirar a Google Maps-. És allà, a tocar de l'antic circuit, on de tant en tant s'ha organitzat alguna trobada de propietaris de DeLoreans. 

Amb tot, el cotxe tornarà del passat gràcies a un canvi en la normativa que regula el sector dels petits fabricants d'automòbils als Estats Units i ho farà de la mà de la texana DeLorean Motor Company, una empresa sense cap vincle amb l'original i que d'ençà del 1985 s'ha dedicat a vendre vehicles restaurats d'aquesta marca. En total es calcula que actualment en queden uns 6.500 repartits arreu del món.

Els DeLorean estan fets amb unes 2.800 peces i l'empresa en té un 99%, per la qual cosa no li serà gaire difícil de completar-lo; això sí, els condensadors de flux utilitzats per McFly i Brown per anar endavant i endarrere en el temps no s'hi inclouran. Segons Stephen Wynne, director de la companyia, el primer cotxe podria estar disponible a principi del 2017 i costarà uns 100.000 dòlars (uns 92.000 euros).

Font: Irish Examiner

Foto original

Malgrat els incentius fiscals que l’Estat irlandès ofereix als que decideixen filmar una pel·lícula a la República, la producció del Comte Dràcula, basada en la novel·la de l’autor irlandès Bram Stoker i amb l’espanyol Javier Bardem com a protagonista, se’n va cap al Nord aprofitant que a més dels incentius fiscals l’Acadèmia de Cinema nord-irlandesa també ofereix incentius en forma de diners per avançat.

El ministre d’Arts, Jimmy Deenihan, ha lamentat la pèrdua d’aquesta producció perquè, a banda d’haver aportat molts diners a l’economia local, hauria estat una bona oportunitat per a molts joves actors d'aquí de poder demostrar les seves dots interpretatives en una pel·lícula que miraran milions de persones.

Un altre dels problemes que té Irlanda en connexió amb les grans produccions cinematogràfiques és la manca d’estudis de la dimensió requerida i això és el que va dir Steven Spielberg al ministre Deenihan, que tenia ganes de fer alguna cosa important a Irlanda però que no hi havia la infraestructura necessària. 

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/fDlx

Foto original

Fa un mes va engegar una campanya de micromecenatge per tal de salvar l'antiga estació de tren de Ballyglunin (Comtat de Galway), que va ser un dels escenaris de la pel·lícula “The Quiet Man”, dirigida per John Ford l'any 1952. El sostre de l'edifici està molt malmès i corre el risc d'ensorrar-se, per la qual cosa un grup d'entusiastes del poble van decidir de fer una col·lecta amb l'objectiu de recaptar 30.000 euros i ja s'ha superat la xifra. Així doncs, ara podran començar els treballs de reparació que haurien d'assegurar el sostre.

Font: The Journal.ie

URL curta: bit.ly/2tPhza0