El 60% dels irlandesos podrien beure aigua del Shannon

El 60% dels irlandesos podrien beure aigua del Shannon El riu Shannon a Athlone, Comtat de Westmeath / Foto: Liffey

Històricament, la infraestructura de captació i distribució d’aigua a Irlanda ha respost sempre a la climatologia, és a dir, de precipitacions no gaire fortes, però força regulars; així doncs, hi ha molts dipòsits entre petits i mitjans -res a veure amb els embassaments d’alta capacitat del sud d’Europa- i sense connexió entre ells, fet pel qual, una de les característiques principals del sistema és la fragmentació, que no encaixa gens amb l’evolució del país durant els darrers anys, en què hi ha hagut un transvasament d’habitants de zones rurals cap a les ciutats principals, sobretot el Gran Dublin.

De tota manera, això no ha anat acompanyat d’un transvasament d’aigua i els dipòsits -anomenats reservoirs- que han proveït la capital durant les darreres dècades han començat a no donar l’abast, sobretot en períodes de sequera a l’estiu que han obligat les autoritats a implementar restriccions, sense tallar el proveïment, però sí prohibint de regar el jardí o emplenar la piscina a la banda del darrere de la semi-detached.

I si ja fa temps que es parla de fer un transvasament del riu Shannon cap al Gran Dublin, Irish Water, l’ens públic que gestiona la distribució de l’aigua a la República, acaba de presentar el seu Pla Regional de Recursos Hídrics que, amb una inversió aproximada de 1.300 milions d’euros, beneficiaria uns 2,5 milions de persones -el 60% de la població-, en una zona que abastaria des de Cavan (al nord) fins a Limerick (a l’oest), passant per les Midlands i el Gran Dublin.

El pla té l’objectiu d’acabar amb la fragmentació actual i és que la zona en qüestió té 201 plantes de tractament, 134 punts de captació i 19.000 quilòmetres de canonades, no necessàriament interconnectades; en aquest sentit, Irish Water tancaria 66 plantes -les més ineficients-, en construiria quatre de noves i en milloraria 136. També es reduiria un 45% les fuites, que és un dels hàndicaps de la xarxa i que il·lustra perfectament l’obsolescència de bona part de la infraestructura, puix que en alguns llocs es perd més de la meitat de l’aigua pel camí.

A més, la xarxa de distribució estaria altament interconnectada, fet que permetria de traslladar aigua en funció de les necessitats i tenint un 89% dels clients rebent-la de la xarxa principal. L’obra estrella seria una canonada de 170 quilòmetres de longitud que aniria des de la part baixa del Shannon fins al Gran Dublin.

Ara s’obre un període de consulta pública de tres mesos en què tothom qui ho vulgui hi podrà dir la seva i molt probablement rebrà les objeccions de grups ecologistes, ramaders, agricultors i dels habituals objectors en sèrie.

Podeu trobar més informació AQUÍ.

Torna a dalt