Empat tècnic a 43% en l'enquesta sobre energia nuclear

Empat tècnic a 43% en l'enquesta sobre energia nuclear Vista aèria de la central de Sellafield, Anglaterra / Foto: Wikipedia

Com en qualsevol tema que generi -o en algunes ocasions encengui- debat, la hipotètica construcció d’una central nuclear a Irlanda té els seus partidaris i els seus detractors, tot i que en aquest cas, segons una enquesta amb 1.200 participants duta a terme per la consultora demoscòpica The Good Information Project / Ireland Thinks, el país està dividit en dues parts iguals, més concretament del 43% cada una; el 14% restant són els que no n’estan segurs.

Curiosament, els joves de 18 a 24 anys, que podria semblar que tinguessin una tendència més clara cap a l’energia renovable, és el grup d’edat que més d’acord està en construir una planta atòmica a l’illa amb un 60%; a l’altra banda, amb només un 36%, el grup d’edat de 45 a 54 anys és el que hi està més en contra. Pel que fa a gènere, també hi ha una diferència palpable; en aquest sentit, els homes hi són favorables en un 56% i les dones en un 30%.

De tota manera, com va respondre recentment el ministre d’Economia, Paschal Donohoe, a una qüestió parlamentària, les centrals nuclears no són permeses a la República i per ara el govern no té cap intenció de revisar aquesta prohibició. L’enquesta també demanava l’opció política i en aquest camp la cosa també està molt igualada: entre els qui voten el Fianna Fáil, el Sinn Féin, els Social Democrats, independents i Aontú els favorables superaven lleugerament els detractors, mentre que amb els del Fine Gael, Labour, Verds i People Before Profit era al revés.

Malgrat que Irlanda no té cap central nuclear al seu territori, n'hi ha una que no li queda gaire lluny, més concretament a Sellafield (Cumbria, Anglaterra), situada a 205 km de Dublin en línia recta, però amb algunes zones d'Irlanda del Nord a la meitat d'aquesta distància. Així doncs, la planta anglesa sempre ha estat una font de preocupació per al govern irlandès que, tot i representar un territori exposat al risc sense obtenir-ne cap benefici, sempre s'ha vist exclòs de qualsevol decisió relacionada amb la central.

Tanmateix, un informe encarregat pel govern i publicat l’any 2016 per l'Agència de Protecció Mediambiental (EPA) ha minimitzat les conseqüències d'un accident a Sellafield. Al model de simulació es va estudiar el desplaçament d'un núvol tòxic originat al complex atòmic i en el 90% dels casos l'afectació seria mínima atès que el vent, masses d'aire o pertorbacions predominants a la zona en qüestió segueixen un sentit oest-est, per la qual cosa el núvol no s'acostaria a Irlanda.

El cas contrari, amb moviment est-oest, seria el pitjor dels escenaris i els autors de l'informe van estudiar quin en seria l'impacte, concloent que si hi hagués un accident nuclear, no caldria que la població irlandesa s'hagués d'evacuar, reallotjar o romandre tancada a casa, tot i que estant en un lloc tancat quan passés el núvol reduiria l'exposició fins a un 80%. Com a molt, els ciutadans podrien rebre el doble de la dosi mitjana anual de radiació que reben ara provinent de diverses fonts. La pitjor època seria el mes de maig.

Però evidentment, tampoc seria tot de color de rosa, sobretot amb relació a la cadena alimentària, que hauria de passar estrictes controls a fi d'evitar que es consumissin productes contaminats. Altrament, els casos de càncer i tota mena de patologies derivades de l'excés de radiació es dispararien durant les dècades posteriors.

L'informe encarregat pel govern demanava les conseqüències d'un accident nuclear, de la caiguda d'un meteorit i de l'accident d'un avió dels grossos. D'altra banda, un altre informe publicat per l'ESRI, l'institut d'estudis econòmics i socials, va predir que un accident nuclear a Sellafield tindria un impacte d'entre 4.000 i 161.000 milions d'euros a l'economia irlandesa, tot dependria de la seva severitat.

Font: The Journal.ie i RTÉ

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt