El clima irlandès és molt adient per als centres de dades, que necessiten temperatures no gaire altes, i és per això que durant els darrers anys n’han aparegut com bolets arreu del territori -actualment n’hi ha una setantena-, entre els quals els de les multinacionals de les noves tecnologies com Amazon, Facebook, Google o Microsoft; per la seva banda, Apple ja fa anys que viu un estira-i-arronsa legal per a construir-ne un a Athenry (Comtat de Galway), però per ara ho ha deixat córrer cansada de les apel·lacions presentades per gent que no vol cap centre d’aquests a prop de casa seva.

I si les inversions al país sempre són motiu de satisfacció, en el cas dels centres de dades hi ha un fort debat atès que durant els treballs de construcció es creen molts llocs de feina, però un cop entren en funcionament, la seva automatització fa que només es requereixi una plantilla molt reduïda; per contra, com que els servidors generen calor, es necessita molta electricitat i molta aigua -un milió de litres diaris- per a mantenir un ambient fresc i això suposa molta pressió per a la xarxa elèctrica.

Així doncs, entre l’espectre polític ja ha començat a haver-hi moviment i aquest dijous, People Before Profit (PB4P) presentarà una proposició de llei que, en cas de tirar endavant, prohibiria la construcció de nous centres de dades; el partit d’esquerra radical addueix que aquest hivern hi haurà moltes llars irlandeses que correran el risc de quedar-se sense electricitat i que les companyies tenen muntat un entramat fiscal que fa que no paguin impostos a Irlanda pels alts beneficis aconseguits amb tota la informació emmagatzemada en aquests centres, és a dir, que consumeixen molts recursos, però que no aporten cap benefici.

Per la seva banda, els Social Democrats han demanat una moratòria en la construcció de centres de dades perquè la demanda nacional ja s’apropa al màxim de capacitat de generació elèctrica d’Irlanda i no sembla que la cosa hagi de millorar en el futur perquè segons ha explicat la diputada Jennifer Whitmore a l’emissora Newstalk, el govern no entén l’impacte que per al país tenen els centres de dades, el seu consum elèctric i el d’aigua.

Per la seva banda, Ciarán Cuffe, eurodiputat dels Verds, va objectar a la construcció d’un nou centre de dades al comtat de Clare, afirmant que, tot i que això és una necessitat del món modern, Irlanda no pot acceptar cada nova sol·licitud que rebi per a construir-ne un. Cuffe també alerta que la proliferació d’aquests centres posa en risc el compromís d’Irlanda de reduir l’emissió de gasos hivernacle.

Amb relació a les xifres, el passat mes de maig el consum d’electricitat per part dels centres de dades va ser un 11% del total, però EirGrid, l’ens que regula el mercat elèctric irlandès, preveu que, en un escenari de probabilitat mitjana, la xifra arribarà al 29% l’any 2028.

On Thursday 30th Sept the Dail will debate a proposed new law from People Before Profit that will ban New Data Centres and LNG terminals.

Join the rally at the Dáil in support at 5:30pm.#ClimateEmergency #SystemChangerNotClimateChange pic.twitter.com/bsy2TvVdAc

— People Before Profit (@pb4p) September 24, 2021