Nova llista de tempestes amb instruccions de pronúncia

Nova llista de tempestes amb instruccions de pronúncia La seu de Met Éireann a Glasnevin Hill, Dublin 9 / Foto: Liffey

Acaba l’estiu, comença una nova temporada de tempestes i com d’habitud d’ençà del 2015, arriba aquell moment tan esperat que ja ha esdevingut un clàssic meteorològic: la publicació de la llista de noms amb els quals es batejarà les tempestes que durant els dotze mesos vinents -sobretot durant la tardor i l’hivern- vagin desfilant per Irlanda, la Gran Bretanya i els Països Baixos, essent aquest darrer país el lloc on van a petar bona part de les pertorbacions que afecten els dos primers, puix que són a una latitud semblant i perquè les tempestes més fortes són les provinents de l’Atlàntic, que es desplacen d'oest a est.

Òbviament, el fet que la llista la confeccionin tres serveis meteorològics diferents -Met Éireann, la Met Office britànica i el neerlandès KNMI (segona temporada)- fa que alguns noms hagin d’anar acompanyats amb una transcripció de la manera com es pronuncien i és que en alguns casos, sobretot en els noms gaèlics, ni els mateixos irlandesos saben com es pronuncia correctament. Aquesta temporada, un dels que podria generar més problemes és Saidhbhín, que és la versió gaèlica de Sabina i que es pronuncia saivín. La llista reflecteix la diversitat ètnica del Regne Unit i dels Països Baixos i també inclou noms àrabs i indis.

 

Un altre problema de la llista són les diferències de metodologia a l’hora de determinar si una tempesta és de prou magnitud per a tenir l’honor de ser batejada amb un nom concret; en aquest sentit, Met Éireann fa servir mesures com velocitat del vent, pressió atmosfèrica o precipitació però, per contra, la Met Office es basa en l’impacte.

Així doncs, de tant en tant sorgeix alguna disputa, com la de la tempesta Fionn del gener del 2018 que, segons Liam Dutton, meteoròleg del britànic Channel 4, només eren quatre gotes mal comptades. De fet, Dutton es va empipar tant que fins i tot va deixar anar que a aquell pas Met Éireann acabaria posant nom a les gotes d’aigua.

Això de batejar tempestes és el que fa el Centre Nacional d’Huracans de Miami, a la Florida (Estats Units), i és una manera de conscienciar la població del perill -estadístiques de visites del web de Met Éireann a sota- així com de facilitar que la gent recordi la tempesta puix que és més fàcil de recordar “la tempesta Júlia” que no pas “la tempesta del gener del 2017”. Els noms estan ordenats per ordre alfabètic -tot i que s’ometen les lletres Q, U, X, Y i Z- tot intercalant noms masculins i femenins.

Amb tot, malgrat que la primera tempesta que arribi s’anomenarà Aiden, recentment ja n’han passat dues: una era la Francis, que va passar per Irlanda entre el 24 i el 25 d’agost i que era la sisena de la llista de la temporada passada, i la tempesta Ellen, una setmana abans, que era de la llista del Centre de Miami; en aquest sentit, si una tempesta ja figura en una altra llista del lloc on s’ha originat, es respecta el nom i de fet, les tempestes més fortes són exhuracans, per la qual cosa no reben cap nom de la llista de Met Éireann, Met Office i KNMI; és el cas de Lorenzo o Ophelia.

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt