Met Éireann demana noms per a la llista de tempestes

Met Éireann demana noms per a la llista de tempestes Seu de Met Éireann a Glasnevin Hill, Dublin 9 / Foto: Liffey

Ja fa uns anys que Met Éireann i la Met Office britànica -i enguany també s’hi ha afegit el servei meteorològic dels Països Baixos- publiquen una llista conjunta de noms per a les tempestes que passen per aquestes contrades, això sí, per a tenir l’honor de rebre un nom, la tempesta ha de causar estralls.

Aquesta mesura s’ha implementat a semblança del que d’ençà mitjan anys setanta del segle passat fa el Centre Nacional d’Huracans de Miami, a la Florida (EUA), i es basa en la teoria que diu que la gent recorda una tempesta si se la bateja amb un nom, més que no pas dir “la tempesta del novembre del 2016”, a banda de ser conscients del fenomen i preparar-se millor per a fer-hi front.

Curiosament, dues de les tempestes que més es recorden no van tenir nom a la llista anglo-irlandesa perquè ja les havien batejades abans altres serveis meteorològics on van originar-se. Es tracta de la tempesta Ophelia, un huracà desgastat que va arribar a Irlanda a mitjan octubre del 2017 després de creuar l’Atlàntic, i la tempesta Emma, que va pujar des de Cap Verd i que en arribar a Irlanda va xocar amb una massa d’aire siberià coneguda com la Bèstia de l'Est, provocant la nevada del segle.

D’altra banda, el criteri a l’hora de considerar què és una tempesta és diferent a Irlanda i al Regne Unit i això ja ha generat algunes diferències en el passat, com el gener del 2018, en què el meteoròleg del Channel 4 britànic, Liam Dutton, va esplaiar-se a les xarxes quan els irlandesos van anomenar Fionn una tempesta que Dutton creia que eren quatre gotes. La diferència principal entre uns i altres és que els irlandesos es basen en criteris científics, com velocitat del vent, precipitacions o pressió atmosfèrica i els britànics en criteris d’impacte.

La llista, que segueix un ordre alfabètic, es publica a principi de la tardor, just abans que comencin a desfilar les protagonistes, i es alterna noms masculins i femenins, en anglès i en gaèlic a fi d’acontentar tothom, malgrat que alguns noms irlandesos són gairebé impronunciables per alguns habitants de l’illa veïna.

Amb tot, a fi d’evitar sorpreses, hi ha noms que no són permesos, principalment els que es puguin associar a una persona concreta. En aquest sentit, a Irlanda, un cas molt evident seria Leo, el nom del Taoiseach Varadkar, i al Regne Unit seria Elisabet, el nom de la reina, o Boris, com el flamant nou inquilí del número 10 del londinenc Downing Street que, d’altra banda, a alguns fa més por que una pedregada.

Qui vulgui proposar un nom ho pot fer per diversos canals: a Twitter, fent servir el haixtag #IrishStormNames, a la pàgina de Facebook de Met Éireann, enviant un correu electrònic a This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it. o mitjançant el mètode més tradicional, enviant una carta a la meteoròloga Evelyn Cusack, Met Éireann, Glasnevin Hill, Dublin 9, D09 Y92. La data límit és el divendres nou d’agost i la llista amb els noms guanyadors es publicarà el dilluns dos de setembre.

Media

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

 

Torna a dalt