Niall Ó Donnghaile, l’exbatlle de Belfast que ara és senador del Sinn Féin i portaveu del partit republicà en afers d’integració Nord-Sud, ha demanat al director de Met Éireann de tenir una reunió a fi de parlar sobre l’extensió de les alertes emeses pel servei meteorològic irlandès als sis comtats del Nord, que també reben alertes però de la Met Office britànica. Les alertes tenen diversos colors en funció de la severitat dels fenòmens meteorològics com fred, vent, pluja torrencial, neu, forta marea o sequera, entre altres.

Ó Donnghaile basa la seva demanda en el fet que Met Éireann i la Met Office utilitzen criteris diferents a l’hora d’emetre una alerta. En aquest sentit, els irlandesos es basen en dades científiques, com litres per metre quadrat, temperatura o velocitat del vent; per contra, a la Met Office es basen en la probabilitat que passi un fenomen i el seu impacte, per la qual cosa, sovint hi ha una mica de confusió a causa de la manca de flux d’informació. Així doncs, en algunes ocasions, en un comtat de la República Met Éireann emet una alerta però per a un comtat veí (situat al Nord) la Met Office no emet res.

Aquesta disparitat de criteri a l’hora de determinar el color de les alertes també s’aplica a l’hora de decidir si una tempesta és de prou entitat per a merèixer de rebre un nom de la llista conjunta acordada entre Met Éireann i la Met Office, a l’estil del Centre d’Huracans de Miami, fet que ara fa just un any va generar una petita disputa quan els irlandesos van anomenar Fionn un episodi tempestuós que Liam Dutton, meteoròleg de la cadena britànica Channel 4, considerava massa feble per a tenir l’honor de ser recordat amb un nom propi, preguntant-se si s’acabaria posant nom a les gotes de pluja.

Un altre aspecte que molesta Ó Donnghaile, essent d’un partit que aspira a la unió d’Irlanda, és que als mapes d’alertes de Met Éireann els sis comtats del Nord apareixen sense cap dels colors que informen d’una alerta (groc, taronja o vermell), com si no existissin, una situació que el senador compara amb una amputació i que creu que hauria d’esmenar-se perquè, igual que moltes altres coses, la meteorologia no entén de fronteres. 

De fet, tot l’enrenou de les alertes va originar-se ahir quan Met Éireann va publicar un mapa en què posava els 26 comtats de la República en alerta groga, que és la de nivell més baix i que demana a la població d’estar alerta (Be Aware), en aquest cas concret, per nevades i glaçades. El problema és que, a diferència d’altres vegades, en què les alertes són més locals i el mapa d’Irlanda sembla més aviat un puzle, ahir era tot de color groc, a excepció dels sis comtats del Nord, que eren de color gris (foto), fent que el mapa no passés desapercebut.

Això va encendre les xarxes, amb alguns usuaris mostrant la seva disconformitat, per exemple dient que allò sí que era una frontera dura, fent referència al possible retorn d’una frontera amb controls com la d’abans en cas que no s’arribi a cap acord pel Brexit, però també n’hi va haver que s'ho van agafar amb ironia assegurant que als comtats de color groc feia molt de fred i en canvi, als grisos hi havia un ambient tropical.  

Amb tot, el Nord sempre ha estat una zona una mica ignorada pel govern central i fins i tot, per un error del programari cartogràfic o per desconeixement, alguns mapes inclouen el comtat de Donegal (franja groga a l’esquerra d'Irlanda del Nord) a la zona administrada pel Regne Unit. I fins a mitjan anys vuitanta del segle passat, Met Éireann no feia previsió meteorològica per a Donegal, com va explicar Gerald Fleming, tota una icona de la meteorologia, durant la celebració del 75è aniversari del servei meteorològic irlandès l’any 2011.