Alguns departaments de l’administració pública no han evolucionat gaire, o més aviat gens, des de la seva creació i malgrat que ja fa temps que existeixen les noves tecnologies, n'hi ha que continuen utilitzant mètodes més propis del segle XIX. És el cas d’Ensenyament, que l’any passat va gastar 1,8 milions d’euros enviant les nòmines per correu, un import que representa un 81% de tota la seva despesa en serveis postals, que l'any 2017 va ser de 2,2 milions d’euros.

Així doncs, tenint en compte que els 120.000 mestres són un dels contingents més nombrosos del cos funcionarial i que cobren cada dues setmanes, l’any 2017 es van enviar més d’un milió de nòmines a mestres d’escoles primàries, 558.273 a mestres de secundària, 768.504 a mestres jubilats i 411.191 a personal administratiu i de serveis; en definitiva, un malbarat de diners i de paper no gaire justificable. 

De tota manera, això podria començar a canviar en el futur gràcies al projecte de modernització del sistema de nòmines que, segons un portaveu d’Ensenyament, es duu a terme actualment. Amb tot, l’objectiu principal, independentment de la tecnologia emprada, és que tothom cobri l’import correcte al moment correcte.

D'altra banda, el pagament de salaris al sector públic sempre ha tingut les seves curiositats, com el que es coneixia com a banking time i que consistia a donar als treballadors trenta minuts per a ingressar el xec del salari al banc el dia que cobraven, que solia ser cada divendres. Antigament tenia la seva lògica, perquè el xec s'havia d'ingressar abans de l'hora del tancament de l'oficina bancària, però amb l'ús massiu de la transferència per via telemàtica, aquest banking time va perdre la seva raó de ser.

Així i tot, els sindicats van batallar per a mantenir-lo però la prebenda es va acabar el 2010, quan ja feia anys que ningú no cobrava amb xec; després de la derrota als jutjats, els sindicats van demanar una compensació en forma de 4 dies i mig extres de vacances, que serien aproximadament 30 minuts multiplicats per 52 setmanes, però tampoc van reeixir i allà es va posar punt final al banking time.   

Font: The Irish Times