El maig del 2024, a North Earl Street, a tocar de l’Spire, va engegar el Dublin Portal, un projecte que va connectar la capital irlandesa amb Nova York durant les vint-i-quatre hores del dia mitjançant una pantalla rodona que permetia de veure què feien uns i altres a banda i banda de l’Atlàntic. Tanmateix, la ubicació a Dublin era una mica arriscada i és que la zona al voltant del carrer O’Connell, tot i ser molt cèntrica, ja fa molts anys que atrau una fauna una mica problemàtica i que no va desaprofitar l’ocasió per a fer-se veure.

En aquest sentit, al cap d’una setmana d’haver començat l’emissió, els responsables municipals encarregats de gestionar l’operativa van haver d’apagar la pantalla arran de l’actitud incívica d’alguns habituals de la zona -que mostraven el seu estat d’embriaguesa o parts íntimes del seu cos- i que van tenir el moment àlgid quan algú va posar la pantalla del mòbil davant de la càmera mostrant imatges de l’atac a les torres bessones de Nova York, fet que va escandalitzar els que hi havia a l’altra banda.

Durant uns dies, el portal va romandre apagat mentre els responsables municipals i els impulsors del projecte miraven de trobar una solució al problema de l’incivisme; finalment, van decidir de fer la imatge borrosa si algú s’acostava a la càmera, destinar agents de seguretat que, molt subtilment, convidaven els qui s’apropaven massa a mantenir la distància i a apagar la pantalla durant la nit.

Ara, una mica més d’un any després, el Dublin Portal ja no atrau la massa de gent del principi i només s’hi veu algunes persones que no saben exactament de què va la cosa; la resta, els que al principi passaven badant uns quants minuts encuriosits per a veure que passava a Nova York -i posteriorment Filadèlfia, Vílnius i Lublin-, ara ja no en fan gaire cas. En el cas dels incívics, probablement ja han trobat algun altre entreteniment.

Així doncs, el portal ha esdevingut un lloc força tranquil que mostra la vida quotidiana de les quatre ciutats participants -que aquest era l’objectiu quan va començar ara fa una mica més d’un any-, malgrat que de tant en tant hi ha alguna sorpresa -agradable- amb gent que el fa servir per a esbombar als quatre vents les seves bones noves, com un prometatge Ella ha dit que sí... Visca els nuvis!