Com a qualsevol país, a Irlanda hi ha tota mena de refrescs, tot i que als prestatges dels supermercats hi ha un domini aclaparador de les marques més conegudes internacionalment; amb tot, a Cork, una ciutat que sempre ha estat molt rebel, hi ha una beguda gasosa de taronja que aixeca passions: la Tanora, un misteriós beuratge amb identitat pròpia i que és una icona en la memòria col·lectiva dels corkians.

Produïda originalment per John Daly & Co. a Cork fa gairebé un segle, la beguda va acabar sota el paraigua de la Coca-Cola i és que fins i tot la marca més coneguda del món volia tenir una mica de Cork a la seva gamma de productes.

I a diferència d’altres refrescos efímers, la Tanora ha resistit el pas del temps gràcies a una fidelitat que voreja el culte. De fet, als carrers de Cork, si dius que no has tastat la Tanora, és possible que et demanin el passaport o encara pitjor, que et titllin de dublinès.

Hi ha qui descriu aquesta beguda com una Fanta, però amb accent de Cork i més personalitat. D’altres asseguren que és el remei ideal per a guarir-se de refredats, de maldecaps i fins i tot de ruptures amoroses. D’altra banda, si vas a una botiga i no tenen Tanora, et recomanen de comprovar si realment ets a Cork o si t’has perdut per Limerick.

En aquest sentit, la Tanora no és només una beguda, és un senyal d’identitat, un símbol de resistència cultural i una excusa perfecta per a bromejar sobre els que pensen que la Fanta és millor. A més, la seva dolçor cítrica i el seu color ambre fan que sigui tan atractiva com inexplicablement addictiva.

D’altra banda, després d’un petit període de desaparició ara fa uns quinze anys, que va fer esclatar les xarxes socials amb peticions de signatures i tot, finalment, la Tanora va tornar com el messies dels refrescos, demostrant que a Cork poden acceptar moltes coses -fins i tot un accent de Kerry-, però no la desaparició del seu refresc sagrat. Fins i tot es rumoreja que un projecte de llei local va mirar de proposar la Tanora com a opció de comunió alternativa per als nens que volien alguna cosa realment divina.

En definitiva, que la Tanora és una part essencial del teixit cultural de Cork. Potser no entens l’obsessió si només la tastes una vegada, però després d’una ampolla, probablement començaràs a parlar amb accent del sud. Al cap i a la fi, com diuen allà: Cork no és una ciutat. És un estat mental... amb gas.