No gaire lluny del centre de Dublin hi ha un racó que sembla fondre's en la immensitat de la Mar d’Irlanda: és la South Wall -o escullera sud-, construïda entre el 1715 i el 1795 a fi de canalitzar les aigües del riu Liffey i protegir el port de la sedimentació i de les tempestes, esdevenint un símbol de la voluntat de Dublin de convertir-se en un port modern i competitiu dins del comerç marítim internacional.

La South Wall és una de les esculleres marítimes més antigues d’Europa, endinsant-se agosaradament i sense por a la badia de Dublin com una llengua de pedra i formigó de dos quilòmetres de longitud que desafia la mar.

I al final, s’hi alça el far de Poolbeg, construït el 1768, tot i que l’estructura actual data del 1820. Amb la seva inconfusible silueta vermella, s’erigeix en vigilant de les entrades i sortides del port i fa de reclam per als visitants, perquè, altrament, la llarga caminada no seria tan atractiva.

El far és més que una estructura funcional de navegació, és també una icona visual per als mariners i els passatgers dels vaixells que connecten Dublin amb ultramar, així com per a milers de caminaires que recorren la South Wall per plaer més que no pas per necessitat, gaudint d’una vista magnífica: al nord, la península de Howth i al sud, les muntanyes de Wicklow.

La caminada per la South Wall és una experiència sensorial: el soroll de la mar trencant contra les roques, el crit de les gavines, el vent que sacseja els cabells i l’olor de mar creen una immersió natural que contrasta radicalment amb el ritme frenètic de la ciutat.

En aquest sentit, la South Wall manté un encant discret i autèntic. No hi ha bars ni botigues al llarg de l’escullera, no calen; la seva atracció rau en l’essencial: l’horitzó, el vent, la mar, la llum canviant... És un espai lliure de presses, on la contemplació guanya terreny a l’estrès.

Molts hi van a fer esport, a contemplar la sortida o la posta de sol, a caminar en silenci o els més agosarats, fins i tot a banyar-s’hi. Famílies, fotògrafs, corredors i pescadors comparteixen aquest espai que dóna la benvinguda a tothom.

Per a molts dublinesos, aquesta escullera és un refugi emocional, un lloc on recarregar energia. I el fet que calgui vorejar el recinte industrial dels molls per accedir-hi, amb camions i grues com a teló de fons, només accentua la sensació d’assolir un petit paradís inesperat, un dels secrets millor guardats de Dublin, un tros de natura salvatge i serena a l’abast de tothom que estigui disposat a caminar-hi.

De tota manera, quan hi ha temporal, la natura ens recorda que allò forma part d’un ecosistema marítim viu i salvatge i l’escullera esdevé un lloc feréstec i perillós, fet que obliga les autoritats a prohibir-hi el pas pel risc que les onades passin per sobre.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV