L'Abbey Presbyterian Church és un edifici situat a la cantonada nord-est de Parnell Square, és a dir, la part més alta de la plaça, que destaca, sobretot, per la seva agulla, que s’enfila fins als cinquanta-cinc metres, essent un punt de referència del paisatge urbà del centre de la ciutat. L’església, dissenyada per l’arquitecte escocès Andrew Heiton, és d'estil neogòtic i va ser construïda el 1864 gràcies al mecenatge del comerciant Alexander Findlater, fet pel qual se la coneix popularment com l’Església d’en Findlater. ​

El 2024, coincidint amb el 160è aniversari de la seva inauguració, va engegar un ambiciós projecte de restauració per a preservar-la i que, durant uns quants mesos, ha tingut el campanar embolicat de dalt a baix amb una bastida i una lona a fi de facilitar la feina als operaris -protegint-los dels embats de la climatologia- així com d’assegurar que no caigués res a la vorera, sobretot tenint en compte que hi ha dos passos de vianants i hi passa molta gent.

El projecte de restauració, en què han participat arquitectes i especialistes en conservació de patrimoni històric així com administracions locals, va començar a principi del 2024 amb l’objectiu d’estabilitzar l'estructura de l'església, restaurar els elements arquitectònics més deteriorats i adaptar l'interior per a nous usos comunitaris i culturals, això sí, tot preservant l'essència espiritual i històrica de l'edifici.

En aquest sentit, Parnell Square és un indret amb una reminiscència històrica molt important i aquesta església és una de les seves joies més preuades, per la qual cosa, l’objectiu ha estat de salvaguardar aquest llegat i obrir-lo renovat al públic.

Els elements clau de la restauració han estat la reparació dels vitralls originals, la conservació de la maçoneria de pedra i la rehabilitació de l'estructura de la teulada de fusta i del mobiliari interior, amb una cura especial per a garantir que tot el treball respectés els materials i l'artesania originals, amb la participació de molts artesans formats en mètodes de construcció tradicionals.

Una de les coses que, a primera vista, més destaca de la restauració és el color blanc del campanar, que abans era grisós, el mateix que encara té la resta de l’edifici. A més, per primera vegada en divuit anys, no hi ha cap bastida i és que durant aquest període de temps, a la part superior, una mica més amunt del rellotge, a la façana est, hi havia un tros de bastida que semblava com si se n’haguessin oblidat. I el mateix a l’inici del con que corona el campanar.

La Findlater's Church amb les bastides oblidades / Google Street View

L'Abbey Presbyterian Church no només és significativa per la seva arquitectura, sinó també pel seu paper en la vida cultural i espiritual de Dublin, apareixent, fins i tot, en algunes obres de James Joyce i essent un punt de trobada per a la comunitat presbiteriana durant més d'un segle i mig. Ara, amb la restauració, l'Abbey Presbyterian Church es prepara per a continuar sent un far espiritual i cultural al cor de Dublin i assegura el gaudi d’aquest tresor arquitectònic a les futures generacions.