Si no fos perquè la mesura va ser anunciada el trenta-u de març, molts haurien cregut que era la innocentada del primer d’abril -el dia de les bromes al món angloparlant-, però sembla que l’estàtua de Molly Malone, a Suffolk Street, tindrà uns guardaespatlles que, durant les hores de més afluència de visitants, miraran d’evitar que hordes de turistes magregin els pits de la peixatera més coneguda de Dublin, una pràctica que molts consideren denigrant.

En aquest sentit, en una entrevista al programa The Hard Shoulder, de l’emissora de ràdio Newstalk, Ray Yates, responsable d’Art del Comú de Dublin, va explicar que havien decidit de posar una mica d’ordre i de decòrum a l’estàtua i ben aviat hi destinaran personal, una mica a l’estil d’allò que ja s’ha fet al Dublin Portal, on van haver de col·locar vigilants perquè la gent que no sabia comportar-se no s’apropés gaire a la càmera, això sí, els vigilants posaven ordre d'una manera subtil i educada sense haver de fer de policia dur.

Amb aquesta iniciativa, Dublin segueix la línia d’altres ciutats que han hagut de prendre mesures per a protegir els seus monuments de la interacció inadequada dels turistes. La contractació de personal no només busca preservar l’estàtua, sinó també sensibilitzar els visitants sobre la importància del respecte al patrimoni cultural. Així, es vol garantir que la Molly Malone continuï sent una icona de la ciutat sense que això impliqui un mal ús o una manca de consideració per part dels turistes.

A més, també és una qüestió de seguretat i és que molts pugen alegrement a la plataforma sobre la qual hi ha l’estàtua, fet que suposa en risc de caiguda, sobretot per a aquells que posen la mirada fixament en la pitrera de la Molly. Yates també explica que l’art no s’hauria de tocar, posant d’exemples l’Spire o l’estàtua dedicada a Daniel O’Connell al carrer homònim, en què no hi ha la pràctica de posar-los la mà al damunt.

Com d’habitud passa amb aquestes coses, la qüestió ha generat un debat entre els habitants de Dublin i el sector turístic: alguns creuen que aquesta mesura és necessària per a preservar la dignitat de l’obra i evitar que es deteriori prematurament a causa del contacte constant; per contra, altres argumenten que la presència de vigilants podria restar espontaneïtat a l’experiència turística i convertir la visita a la Molly Malone en una situació incòmoda.

D’altra banda, no se sap ben bé quan va començar aquesta tradició, que no és gens antiga, perquè durant molts anys després de la seva instal·lació el 1988 a Graftot Street celebrant el mil·lenari de Dublin, això no ho feia ningú. Amb tot, sembla que probablement va ser algú que, a semblança de moltes altres ciutats en què diuen que fer alguna cosa concreta duu bona sort, va aplicar aquesta història als pits de la Molly Malone, potser pensant que, tenint el sobrenom de la Meuca del Carretó -the Tart with the Cart-, la dona es deixaria fer sense protestar.