A la cantonada entre Eden Quay i Marlborogh Street hi ha l’Eden House, un edifici que antigament havia estat la seu de la City of Dublin Steam Packet, una empresa de transport marítim que, tot i haver estat dissolta el 1930, encara conserva el logotip a la façana. L’immoble crida força l’atenció per dues coses: d’una banda, el seu estil, amb arcs a la planta baixa i arquitraus a les finestres, unes característiques amb un toc mediterrani molt allunyades del que hom pot veure habitualment a Dublin, on domina l’estil georgià; de l’altra, la coloraina de portes i finestres, amb uns tons molt cridaners, dibuixos i paraules.

Tanmateix, això dels colors només és una manera de donar vida a un edifici que, en principi, haurà d’anar a terra quan comencin les obres del nou Abbey Theatre, el teatre més conegut d’Irlanda i que de fa cinquanta anys ocupa un edifici adjacent a qui el pas del temps no ha perdonat perquè llevat d’una part la façana del carrer Marlborough on hi ha el bar, la resta és paret amb un maó ocre molt insípid.

L’Abbey Theatre ha anat comprant de manera esglaonada els edificis del voltant -aquest de les coloraines el 2012 per un milió i mig d’euros-, tot i que el sempre enrevessat procés de sol·licitud d’obres, amb objeccions per aquí i per allà i amb els reguladors urbanístics mirant-s’ho amb lupa, ha fet que, per ara, tot continuï igual. Nogensmenys, a diferència de molts dels edificis buits que hi ha al centre de Dublin, en aquest cas fa molt de goig perquè està molt ben cuidat i té molta vida, encara que, literalment, tot és façana o teatre, com el que fan a l’Abbey.

Eden Quay fou desenvolupat a principi del segle XIX com a part d'un pla de la Wide Streets Commission -ens públic fundat el 1758 i encarregat de dissenyar la urbanització del Dublin modern- per a estendre la banda nord dels molls, de Bachelors Walk fins a la Custom House. Després, aquest moll va convertir-se en un centre de comerç marítim, amb nombroses agències de navegació i emigració operant dels edificis que el flanquejaven, molts dels quals encara conserven un element molt característic d’aquella època: les arcades a la planta baixa.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV