Hom el pot veure de molts llocs i és que, amb setze plantes i gairebé seixanta metres d’alçària, és l’edifici més alt del centre de Dublin: parlem del Liberty Hall, a Eden Quay, construït entre el 1961 i el 1965, d’estil racionalista, molt funcional, auster, sense floritures i que combina formigó de color clar i finestres amb vidre fosc. Un cop acabat, era l’edifici més alt d’Irlanda, però amb el pas del temps ha anat perdent posicions i ara ja és el quinzè; cinquè de Dublin.

Malgrat que el seu estil i grandària no encaixa gaire amb la fesomia arquitectònica de la zona i hi ha a qui li fa mal als ulls, el Liberty Hall és una autèntica icona, no només per dominar l’skyline de Dublin, sinó també per tot allò que representa.

En aquest sentit, l’edifici és la seu del sindicat SIPTU, el més important d’Irlanda, i s’hi respira un ambient de lluita pels drets de la classe treballadora, incloent-hi les dones, que durant molts anys també van tenir un sindicat al Liberty Hall. Al soterrani hi ha un teatre, on fan actes polítics o activitats culturals, com el concert de la coral catalana Lo Lliri, de l’Ametlla del Vallès, l’octubre del 2010.

D’altra banda, el fet que sigui tan alt i el compromís social del sindicat SIPTU suposa que, gairebé sempre, hi hagi pancartes de grans dimensions demanant ajuda per als més desafavorits o la fi de conflictes bèl·lics, que van canviant en funció de l’actualitat social i política del moment.

I a principi de segle, l’antic Liberty Hall, era la seu de l’Irish Citizen Army, que durant la Primera Guerra Mundial hi va penjar un rètol que deia No servim ni al rei ni al kàiser, sinó a Irlanda.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV