Passejant per alguns carrers de la north inner city, és a dir, la banda nord del centre de Dublin, és evident que hi ha un greu problema de brutícia arran de l’incivisme d’alguns residents a l’hora de desfer-se de les escombraries i és que n’hi ha que, per a estalviar-se el cost d’un operador de recollida, llencen la brossa d’amagat, abandonant la bossa al carrer, que acostuma a acabar amb el contingut escampat a la vorera per l’acció de les gavines o dels rosegadors.

El Comú de Dublin ja fa anys que mira de solucionar el problema amb mesures que, per ara, no han funcionat, clarament, com analitzar el contingut d’algunes de les bosses abandonades al carrer a fi de saber qui n’era el responsable -per exemple amb algun document on aparegui una adreça- i també fer visites habitatge per habitatge demanant una prova de tenir contractat un operador de recollida. Amb tot, les voreres continuen amb bosses de brossa il·legal que no recull cap operador i de les quals se n’ha de fer càrrec el Comú.

I ara, veient que les mesures aplicades no han donat cap resultat i amb l’objectiu de dissuadir, prevenir, detectar i perseguir els dumpers - que és el nom que reben els que llencen la brossa d’amagat-, el Comú ha començat a instal·lar càmeres de vigilància als punts més calents d’aquesta pràctica. Els tres primers carrers a tenir càmera són Belvedere Place, Sherrard Street Lower i Summer Street North; els tres, situats al tram final de North Circular Road.

Aquesta mesura pot implementar-se en aplicació de la llei aprovada el 2022 que permet a les administracions locals d’instal·lar càmeres de vigilància als llocs que creguin més convenients per a enxampar els dumpers, però sembla que la lletra petita de la legislació fa que no sigui gaire efectiva.

En aquest sentit, segons declaracions de l’editora en qüestions dublineses a l’Irish Times, Olivia Kelly, al programa The Pat Kenny Show, de l’emissora Newstalk, la part referent a protecció de dades de la llei només permet d’identificar les matrícules dels cotxes, però no la gent que camina pel carrer, per la qual cosa, les càmeres podrien filmar algú deixant una bossa de brossa ben grossa a la vorera sense que el Comu hi pogués fer res.

Així doncs, només hi podria haver acusació en cas que algú llencés la bossa de brossa per la finestra del cotxe, una cosa que, si més no a Dublin, no és gaire habitual, perquè el modus operandi del gros dels dumpers és sortir de casa i deixar la bossa davant mateix de l’edifici o uns metres més enllà. D’altra banda, qualsevol individu enxampat llençant la brossa il·legalment pot rebre una multa de 150 euros a l’acte o de fins a 4.000 euros en cas de judici.