A la zona de les Docklands més propera al centre de Dublin hi ha el George’s Dock, un moll construït el 1821 i amb una història bicentenària que ha anat lligada a l’evolució de les activitats comercials i marítimes de la capital irlandesa. Inicialment, va servir com a moll per a fondejar vaixells, però anys més tard va esdevenir part del complex dels Custom House Docks, que també incloïa infraestructures com magatzems i l’Old Dock -o Moll Vell-, situat on ara hi ha els primers edificis construïts, a partir del 1987, en el projecte de l’IFSC, és a dir, el Centre Internacional de Serveis Financers.

Amb tot, a principi del segle XX, a la zona es van produir canvis significatius, com l’emplenament del Moll Vell el 1927 i la construcció de vies de comunicació modernes que connectessin el port amb la ciutat; en aquest aspecte destaquen els ponts Scherzer, que antigament basculaven sobre ells mateixos i que van suposar una revolució atès que estalviaven molt de temps als vaixells que volien anar del moll cap al Liffey o viceversa, però que avui només tenen una funció decorativa i de record del passat.

I a final del segle XX, canvis encara més radicals arran del projecte de reurbanització i regeneració de les Docklands, transformant-se en una zona amb diversos usos; en aquest sentit, hi ha complexos residencials, equipaments culturals -com l’EPIC Irish Emigration Museum- o comercials -com l’edifici CHQ, on hi ha un centre comercial que, d’ençà de la seva obertura ara fa gairebé vint anys, ha passat per uns quants alts i baixos.

Tanmateix, el George’s Dock ja fa molts anys que presenta un aspecte decrèpit, tant quan és sec com quan hi ha aigua, i resta a l’espera que algun dels projectes presentats per a revitalitzar la zona fructifiqui. És el cas del Dublin City Lido, un projecte inspirat en els reeixits lidos urbans de ciutats com Londres o Berlín, que pretén transformar George’s Dock en un espai públic vibrant centrat al voltant d'una piscina exterior climatitzada de cinquanta metres. Uns altres elements del projecte són saunes, espais verds i serveis comunitaris.

Segons els seus promotors, el lido està dissenyat per a ser una instal·lació inclusiva i accessible per a nedadors de tots els nivells, alhora que també pensa en els que no els agrada estar en remull, amb zones de seients públics, una cafeteria i un parc.

El seu disseny respecta el patrimoni del segle XIX del moll, adaptant-se a les limitacions urbanístiques que requereixen un projecte basat en l’aigua. Els plans també posen l’accent en la sostenibilitat, amb propostes per utilitzar energies renovables i potencialment, connectar-se al sistema de calefacció de districte de Dublín per a escalfar l’aigua.

D’altra banda, malgrat que aquest projecte gaudeix del suport públic i del Comú de Dublin pel seu potencial per a rejovenir la zona, hi ha qui es manté escèptic sobre els costos i la viabilitat, com ja va passar amb el polèmic projecte de ràfting en aigües braves, projectat a la mateixa ubicació. Actualment, hi ha una campanya de recaptació de fons via el portal GoFundMe, que ja ha preparat dissenys i ha abordat les preocupacions dels ciutadans amb l’objectiu d’obtenir l'aprovació final del Comú.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV