Durant les darreres dècades, al riu Liffey, al seu pas Dublin, hi han construït molts ponts, el darrer, el Rosie Hackett, inaugurat el vint de maig del 2014 amb l’objectiu de treure pressió d’O’Connell Bridge, situat uns noranta metres més amunt i que de sempre ha suportat un alt volum de trànsit, sobretot dels double deckers de Dublin Bus, alguns dels quals ara passen pel Rosie Hackett.

Una altra de les raons per construir-lo va ser que l’extensió de la línia verda del Luas -en sentit sud-, passava per Marlborough Street a la riba nord i continuava per Hawkins Street a la riba sud, però entre aquests dos carrers no hi havia cap pont. Curiosament, el Luas no va començar a circular pel Rosie Hackett fins a la segona meitat del 2017, per la qual cosa, durant més de tres anys, tot i haver-hi els raïls col·locats, per allà no hi va passar cap tramvia.

El pont té un ampli ventall d’usuaris, com autobusos, taxis, ciclistes i vianants, és a  dir, gairebé tothom llevat dels vehicles privats, als quals no se’ls permet l’entrada. De fet, una imatge força fotogènica del pont és quan hi ha una filera d’autobusos esperant que el semàfor es posi verd o quan hi circula el tramvia, en cas que sigui de nit, amb una fesomia molt futurista.

El pont fa quaranta-set metres de llarg i és d’una sola peça, feta de formigó armat, que va ser transportada sencera fins a la seva ubicació i col·locada in situ; a més, el fet de ser d’un sol arc, que va de riba a riba i que se sustenta sobre uns pilars de forma aerodinàmica situats als extrems, suposa que l’impacte sobre la llera del riu i la circulació de l’aigua sigui mínim. D’altra banda, la part central de l’arc és molt prima, un fet que facilita la navegació per sota del pont fins i tot en període de plenamar.

Pel que fa a l’amplada, els seus vint-i-sis metres permeten d’encabir-hi un espai segregat per a cada classe d’usuari: autobusos i taxis, tramvia, ciclistes i vianants, en aquest darrer cas, disposant d’unes voreres molt espaioses, amb bancs i parterres a la banda interior i una barana de filat a la banda exterior, que permet de contemplar tranquil·lament el Liffey, tot i que, malauradament, el pont atrau sovint una fauna urbana una mica problemàtica.

I el nom? Rosie Hackett (1893-1976), revolucionària, feminista, sindicalista... De tot! A més, és el primer pont actual amb nom de dona, malgrat que antigament n’hi havia hagut algun dedicat a la reialesa britànica, com el Victoria Bridge, rebatejat com a Rory O’More Bridge als anys trenta del segle passat, un cop assolida la independència.