L'edifici de l'antic Plough Pub reneix de les cendres
Passejant pel centre de Dublin hom pot veure molts edificis abandonats que presenten un estat divers, n’hi ha que encara es veuen prou bé i altres que cauen a trossos; fins ara, un bon exemple d’això era l’antic Plough Pub, situat a la cantonada entre els carrers Lower Abbey i Marlborough (Dublin 1), amb l’agreujant que el Comú de Dublin l’havia comprat el 2017 a fi d’aturar el declivi que havia patit l’immoble durant els darrers anys a causa d’haver romàs tancat durant molt de temps sense que s’hi fes cap treball de manteniment.
L’edifici, de quatre plantes -la baixa i tres de superiors-, és d’estil victorià i figura el Registre d’Estructures Protegides; durant molts anys fou un punt de trobada molt popular per als qui anaven a l’Abbey Theatre -situat a la vorera del davant-, abans o després de la funció, i també era força conegut per les seves seisiúin de música tradicional o les nits de salsa. El Plough tenia un ambient vintage, amb molta fusta i fotos de color sèpia, però va sucumbir a la modernitat i va acabar abaixant la persiana definitivament ara fa més de quinze anys.
D’altra banda, tenir l’ens municipal de propietari no va impedir que l’interior esdevingués un cau de rosegadors i de coloms, com es va comprovar durant una inspecció, en què també va quedar palès el mal estat d’algunes parts de l’edifici, com el sostre. La idea inicial del Comú havia estat d’arribar a un acord amb l’Abbey Theatre, que hi havia mostrat el seu interès, però, finalment, el tracte no va materialitzar-se.
L’any 2018 el Comú hi va fer unes reparacions amb un cost de setanta mil euros i un any després el va posar a la venda per 650.000 euros, un preu que, probablement, els inversors immobiliaris trobaven massa alt perquè no va ser fins al 2021 que es va arribar a un acord de venda amb un promotor que els oferia 550.000 euros, això sí, amb la condició que hi construís apartaments que després inclouria a la borsa d’habitatge social.
Tanmateix, la venda fou blocada pels consellers municipals adduint que allò era un traspàs descarat d’una propietat pública cap a mans privades i que era el Comú qui hauria de construir els apartaments i llogar-los.
I ara, dos anys després que el Comú donés el seu vistiplau al projecte presentat per la promotora immobiliaria Equitas Properties Ltd i un cop retirades les bastides i les lones -que han cobert l’edifici durant els darrers mesos i que ja albiraven el renaixement de l’immoble-, hom pot veure que s’ha obrat un miracle (comparativa a sota); en aquest sentit, s’ha restaurat la façana i l’interior i malgrat que encara hi ha operaris treballant-hi, la diferència entre l’abans i el després és abismal, demostrant que, amb idees i diners, molts dels edificis que cauen a trossos podrien recuperar la glòria d’antany i embellir el paisatge urbà.
Un cop enllestits els treballs, hi haurà un local comercial a la planta baixa i un apartament d’una habitació per planta; a banda de l’evident canvi estètic, una de les modificacions més notables ha estat el nombre de finestres i la seva disposició.
Comparativa entre el 2021 i ara / Foto: Liffey