A Dalkey, un antic poble al sud de Dublin que l’expansió urbana ha convertit en barri de la ciutat, hi ha el Coliemore Harbour, un petit port amb dues esculleres que li donen una forma rectangular. Coliemore és l’anglicització del gaèlic Cuan na Coille Móire, en què Cuan vol dir Badia i Coille Móire vol dir Bosc Gran, és a dir, Badia del Bosc Gran. Tanmateix, la urbanització de la zona ha fet que avui no hi hagi ni badia ni bosc gran.

Actualment, Coliemore Harbour és un lloc molt pintoresc i insignificant per al comerç marítim en comparació amb el port de Dublin, però durant uns quatre segles, del XIII al XVII, quan el transport per mar es feia amb petits vaixells, Coliemore era el principal punt d’entrada de les mercaderies amb destinació a la capital irlandesa i és que a la badia de Dublin hi havia molts bancs de sorra, fent que la navegació hi fos molt perillosa.

Per contra, Coliemore Harbour era un lloc ideal: resguardat dels temporals per la Dalkey Island, una illa separada de la terra ferma per una massa d’aigua de més de quatre-cents metres d’amplada, la fossa de Dalkey, que permetia de fondejar els vaixells sense risc d’embarrancar. Amb tot, la mercaderia feia els darrers metres en unes barques que anaven dels vaixells fins a la costa.

Òbviament, avui, Coliemore Harbour té una utilitat molt diferent de la d’antany i el port ha esdevingut un lloc d’esbarjo. En aquest sentit, s’hi poden veure petites barques de pesca, algunes a l’aigua i d’altres a la rampa de formigó, de fort pendent i que s’endinsa a l’aigua, amb una llargada que depèn de la marea. Les dues esculleres ofereixen protecció als banyistes, que neden tranquil·lament, tot i que també hi ha els eixelebrats que salten del penya-segat.

I per als qui no els agradi estar en remull ni navegar, hi ha la pesca a l’escullera, tot i que sembla que molt tirar la canya, però res de res. També hi ha visites a l’illa de Dalkey, operades pel Ken, popularment conegut com The Ferryman; hom embarca per unes escales variables -segons l’onada- i pim-pam, en cinc minuts et deixa a l’illa, amb dues opcions, desembarcar-hi i fer-hi una volta o només veure-la de la distància.

D’altra banda, el que més destaca de l’illa és la Martello Tower, nom que van rebre les torres de defensa construïdes a principi del segle XIX a la costa irlandesa a fi de fer front a una hipotètica invasió napoleònica i de les quals encara en resten unes quantes. Martello és una tergiversació del nom de la torre que va servir de model, situada al Cap Mortella, a Còrsega, un fet curiós i és que la defensa d’Irlanda de la invasió d’un cors com Napoleó volia fer-se amb una torre d’origen cors.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV