Als carrers d’Irlanda hom pot veure una àmplia gamma de rètols demanant als propietaris de gossos que, si us plau, recullin els excrements dels seus animals de terra, alguns amb missatges amenaçadors -amb import de la multa inclòs, tot i que no se n’emeten gaires- i d’altres més irònics, tant en el missatge com amb la il·lustració, on sol sortir una bona deposició, en alguns casos fumejant i tot. Galeria de fotos a sota.

D’altra banda, que en facin cas o no ja és una altra història, però com amb moltes altres qüestions, la cosa va per barris i per èpoques. Així doncs, hi ha els més cívics, que ho recullen i ho llencen a la paperera, d’altres que no ho recullen i deixen la tifa abandonada a la seva sort amb el perill que algú l’aixafi, i darrerament, en alguns llocs, sembla que hi ha una nova tendència -molt desagradable, clarament- a mig camí entre els primers i els segons; més concretament, recollir-ho, però deixant la bossa de plàstic lligada a una reixa a la vista dels vianants, alguns dels quals amb dificultat per a creure que allò és real.

Això és el que passa a The Croppies Acre, un parc situat entre el riu Liffey i les Collins Barracks -on ara hi ha el National Museum of Ireland-, que tot i que està força ben cuidat, acostuma a atraure malfactors i vagabunds, fet que no el fa gaire atractiu per a la resta de ciutadans, que molt sovint dubten sobre si entrar-hi o no, sobretot els dies de bon temps, que conviden a gaudir d’un indret molt espaiós i amb una gespa ben cuidada.

I si amb els problemes habituals no n’hi hagués prou per a generar dubtes, ara, la imatge del parc queda encara més deteriorada amb aquesta desagradable tendència del que hom podria anomenar Art Excremental Caní. Tanmateix, i afortunadament per als usuaris cívics del parc, les bosses són a la reixa de la banda dels molls i els qui van al parc solen entrar per la banda més propera al Luas, per la qual cosa, molt no ho veuen i entren a The Croppies Acre feliçment.