El Luas enterra a Glasnevin 1.617 víctimes del còlera
En molts projectes de construcció d’infraestructures és força habitual que quan hom comença a excavar una mica aparegui alguna sorpresa i el Luas Cross City, és a dir, l’extensió de la línia verda del tramvia dublinès de Saint Stephen’s Green fins a Broombridge, no en va ser cap excepció. En aquest cas, l'any 2015, a les rases excavades al camí entre Grangegorman i Broadstone durant les proves arqueològiques hi van trobar un munt de restes humanes.
L'excavació arqueològica va durar de l'octubre del 2015 fins al febrer del 2016 i l'anàlisi especialitzada posterior va ser duta a terme per Rubicon Heritage Services Ltd, que va haver de fer una feina molt minuciosa i és que només hi havia trenta-quatre esquelets sencers; la resta eren uns 18.700 ossos despariats, per la qual cosa, els especialistes van tardar cinc anys a determinar que hi havia ossos de 1.617 individus diferents.
En un primer moment, ningú no sabia de qui eren tots aquells ossos ni com podien haver arribat fins allà, però finalment, hom va concloure que eren les víctimes d’una epidèmia de còlera que va afectar Irlanda l’any 1832, causant uns 22.000 morts, 6.000 dels quals a Dublin. D’altra banda, la troballa va respondre una qüestió històrica puix que se sabia que aquell any hi havia hagut milers de morts per còlera, però la ubicació exacta dels enterraments massius sempre havia estat incerta, probablement perquè es deuria fer tot de pressa i corrents a fi d’evitar la propagació de la malaltia.
I el dijous dotze de setembre s’ha celebrat una cerimònia al cementiri de Glasnevin per a commemorar la reinhumació de les víctimes, amb la descoberta d’una làpida per part de la tinent de batlle Donna Cooney i amb la presència de representants de Transport Infrastructure Ireland (TII), l’agència estatal que va encarregar-se de la construcció de la línia de tramvia.
Segons ha explicat TII en un comunicat, d’ençà de la troballa el 2015, l’agència ha volgut garantir que aquestes persones fossin tractades amb el màxim respecte i aquesta cerimònia d'enterrament formal significa el restabliment de la seva dignitat, que la seva pèrdua mai s'oblidarà i que ara podran descansar realment en pau.