A Dublin no hi ha metro, per ara, però hi ha un tren de rodalia que recorre la ciutat, a grans trets, paral·lel a la costa: el DART, un nom que molts dublinesos no saben què vol dir i que, probablement, pensen que és una paraula en gaèlic, com el Luas, el tramvia; bé, DART són les sigles de Dublin Area Rapid Transit, que va engegar el 1984 i que és l’única línia electrificada de tot Irlanda.

El gros del seu recorregut és en superfície o en rases, llevat de la zona més cèntrica de la ciutat, on circula elevat a fi de no causar disrupció en el dia a dia de vianants i trànsit puix que, altrament, hi hauria un pas a nivell a cada carrer que creués. De fet, a cada carrer que creua no hi ha un pas a nivell, però hi ha un pont, que s’adapta a la fesomia i necessitats de cada carrer, és a dir, que n’hi ha de totes mides.

N’hi ha que són molt baixos i que per la foscor, la pedra i el sostre en forma de volta semblen unes catacumbes; amb 2.36 i podrien passar cotxes, però s’hi ha prohibit la circulació no fos cas que el típic propietari flipat d’un tot terreny hi quedés encaixonat. Així doncs, només hi passen vianants i ciclistes, malgrat que quan es fa fosc, n’hi deu haver més d’un que tria un altre pont.

També n’hi ha que són força alts, amb quadrats de color groc i negre per a indicar on és el límit i a més, molt segurs per a la seguretat dels vianants, atès que cotxes i persones van per llocs separats, en el cas del dels vianants és gairebé un túnel.

N’hi ha en carrers força solitaris, que recorden l’escenografia d’un film de gàngsters en els baixos fons d’una ciutat nord-americana.

D’altres a carrers més residencials, amb la via passant pel costat de l’habitació i el primer tren del dia fent de despertador.

Aquest, que és igual que l’anterior i van estalviar-se un nou disseny; probablement van fer copiar i enganxar.

El que hi ha sota de Pearse Station, que és un lloc que no convida gens a passar-hi i on hi ha unes tendes de campanya d’uns sense sostre; a sobre de pont-túnel hi ha l’estació de tren, amb una fesomia una mica atrotinada.

Més enllà de Pearse hi ha uns quants ponts ferrats, com el que creua Westland Row després de l’estació, que sembla que el tren surti per la finestra, o el que creua Pearse Street, que té un panell publicitari lluminós que veuen tots els automobilistes, usuaris del transport públic i vianants que passen per allà.

I a sota, una fleca que quan passa el tren deu tremolar tot com si hi hagués un terratrèmol d’uns quants graus a l’escala de Richter. També hi ha llocs, com a Talbot Street, que els agradaria molt que un pont ferroviari passés per damunt, però com que la via passa uns metres més enllà, doncs se’l pinten i arreglat.

Paradoxalment, tot i ser a la banda sud del centre, la zona per on passa el DART està una mica deixada de la mà de Déu, amb indrets on es podria gravar una altra escena del film de gàngsters. També hi ha un viaducte amb uns arcs força desaprofitats.

I a la banda nord, a Connolly Station, hi ha el pont estrella, el preferit dels camioners que circulen amb la caixa posterior aixecada fent que encastar-s’hi hagi esdevingut un clàssic tot i l’alçada -4,69 metres- i les crides desesperades d’Iarnród Éireann de parar atenció, atès que quan hi ha un incident d’aquests s’ha d’aturar el servei a fi d’inspeccionar el pont.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV