El trenta de juny del 2004 va entrar en servei la línia verda del Luas, unint el cèntric Saint Stephen’s Green amb Sandyford, vuit quilòmetres més al sud -en línia recta-, aprofitant, en bona part del seu recorregut, l’espai deixat per l’antiga línia de ferrocarril que anava de Harcourt Street -on ara hi ha l’elegantíssim pub Odeon- fins a Bray, que va plegar veles -o vies- el trenta-u de desembre del 1958.

I el setze d’octubre del 2010 va engegar la prolongació sud de la línia verda, de Sandyford fins a Brides Glen. El disseny i planificació d’aquest tram van fer-se durant els anys bojos del Tigre Celta, quan hom preveia la construcció d’un alt nombre de promocions immobiliàries a prop de la línia del tramvia, en llocs que en aquell moment eren terrenys erms.

Malauradament, el 2008, quan ja havien començat les obres, la bombolla va petar i molts projectes immobiliaris van acabar a la paperera, fent que alguns trams de la línia del tramvia passessin per llocs inhòspits. Així i tot, es van construir totes les parades projectades inicialment, però en els casos més extrems, en què encara avui no hi ha absolutament res al voltant de la parada, els combois passen de llarg.

En aquest sentit, actualment hi ha dues parades fantasma. Una, situada entre Ballyogan Wood i Carrickmines; té una zona residencial al costat, però que és la banda de darrere de les cases, amb les parets que delimiten la propietat impedint el pas cap a la parada, fet que obligaria els veïns a fer molta volta en cas que fos operativa i els combois s’hi aturessin.

L’altra se situa entre Carrickmines i Laughanstown. En aquest cas, a la rodalia no hi ha cases, tot són prats i boscos. A més, just després d’aquesta parada fantasma hi ha un túnel que passa per sota d’una carretera que no duu enlloc i a la qual se n’ha blocat l’accés, augmentant així la magnitud del despropòsit urbanístic.

Curiosament, quan s’apropa a les parades fantasma, el tramvia no s’atura, però sí que redueix la velocitat, generant dubtes entre els usuaris sobre si, finalment, després de catorze anys, la parada ja és operativa, tot i que la resposta sempre és la mateixa: no.

De tota manera, la distància entre les parades fantasma i les parades en servei més properes -Ballyogan Wood, Carrickmines i Laughanstown- no és gaire grossa, fet pel qual la seva obertura requeriria que es construïssin molts habitatges al voltant, altrament podria suposar un empitjorament del servei en augmentar el temps de trajecte sense que augmentés gens el nombre de passatgers.

D’altra banda, a la parada de Laughanstown sí que s’aturen els combois, però durant molts anys la rodalia no ha estat gens poblada i si no fos pel verd i pel piu-piu dels ocells, allò semblaria un desert, per la qual cosa és una de les parades amb un volum més baix de passatgers de tota la xarxa. De tota manera, no gaire lluny hi ha habitatges, però el camí cap a la parada, sobretot quan es fa fosc, no convida gaire a agafar el Luas.

La prolongació de la línia verda del Luas cap al sud es va dissenyar i planificar durant els anys bojos del Celtic Tiger, quan hom preveia un alt nombre de promocions immobiliàries al llarg el seu recorregut, però la bombolla va esclatar i ara algunes parades són al mig del no res, fent que els combois del tramvia no s’hi aturin.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV