A la meitat nord de la badia de Dublin hi ha Bull Island, una illa que, tot i haver aparegut per l’acció de l’home, ha esdevingut un espai natural amb tota mena de títols i estatus, puix que és Santuari Nacional d’Aus, Reserva de la Biosfera, Reserva Natural Nacional, Àrea de Protecció Especial d’Aus i Àrea Especial de Conservació d’Hàbitats.

D’altra banda, actualment no és ben bé una illa perquè s’hi pot arribar per via terrestre: a la banda nord, la que queda davant del barri de Raheny, hi ha una carretera elevada que sempre roman per sobre del nivell de la mar, sobretot durant la baixamar, en què tota l’aigua desapareix; i a la banda sud, la de Clontarf, hi ha l’icònic pont de fusta, que és força estret, fet que obliga els cotxes, molt nombrosos els dies que fa bon temps, a circular en pas alternatiu. I un cop a l’illa, el terreny presenta algunes dificultats i és que la superfície no és gaire compacta.

A diferència d’altres accidents geogràfics de la costa, que són allà d’ençà de temps immemorials, Bull Island és força recent i és que no té ni dos-cents anys. En aquest sentit, les desenes de naufragis causats pels bancs de sorra que es formaven a la badia de Dublin, sobretot a la desembocadura del Liffey, va obligar a construir dues esculleres; primer va ser a la banda sud, amb la Great South Wall, acabada el 1795, i després, al nord, entre el 1820 i el 1825, van construir la Bull Wall.

El calatge del canal de navegació va passar d’1,8 metres a 4,8 i la funció de l’escullera es pot veure clarament durant la baixamar, quan en una banda hi ha aigua i a l’altra només hi ha sorra. També durant la baixamar, la part final de l’escullera resta visible, tot i que les roques són molt més fosques per estar en remull molt més de temps.

Amb el pas del temps, els corrents marins van anar acumulant sorra a la banda exterior de l’escullera i així va aparèixer Bull Island, que de fa molts anys ha esdevingut un lloc d’esbarjo per als dublinesos, que el veuen com un lloc ideal per a passejar en un paratge natural a tocar de la ciutat, sobretot la platja Dollymount, de cinc quilòmetres de llarg i amb una amplada que, durant la baixamar, arriba fins als vuit-cents metres.

Tot i l’ambient salvatge, a Bull Island hi ha lavabos i una guingueta que serveix cafès, refrigeris i sandvitxos. També hi ha refugis ideals per a aixoplugar-se en cas de pluja, malgrat que tenen una concepció molt comunista: fets de formigó, no gaire atractius, però senzills i pragmàtics.

Amb tant d’espai, s’hi pot fer de tot, com jugar a la sorra, caminar, anar amb bicicleta, fer volar estels, practicar kite-surf i antigament, n’hi havia que aprenien a conduir, que fins i tot hi havia senyals limitant la velocitat a 30 km/h, tot i que avui l’únic conductor que s’hi pot veure és el del tractor de manteniment. També hi ha les instal·lacions del Royal Dublin Golf Club, amb un camp de divuit forats, que fou fundat el 1885 i que encara no ha tingut temps de treure la paraula Royal del nom.

Una altra activitat molt habitual quan fa més calor és el bany, amb diversos vestidors, que fan alhora de refugi en cas de mal temps, on els valents desafien la temperatura de l’aigua -freda en qualsevol època de l’any, a l’estiu és a uns 14 graus- i la qualitat, que no sempre és bona donada la proximitat de la ciutat. Curiosament, potser com a herència de la catòlica Irlanda, n’hi ha per a homes i per a dones.

Els vestidors van ser dissenyats per Herbert Simms, arquitecte en cap municipal durant els anys trenta i quaranta del segle passat, i tenen unes escales en què el nombre d’esglaons depèn de la marea, amb un color verd que mostra fins a on arriba l’aigua.  

L’escullera de Bull Island també és molt bon lloc per a observar els ferris que entren i surten del port de Dublin i que generen unes onades que avancen fins a l’escullera, una mica com si fossin un tsunami, això sí, de proporcions petites.

Bull Island també fa la funció de barrera de protecció al barri de Raheny, cosa que no passa a Clontarf, on ja tenen preparats els sacs de sorra per a fer front a qualsevol temporal que es presenti.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV