D’ençà del mes de gener, diversos consellers municipals han emprès una croada contra alguns dels carrerons de mala mort que hi ha repartits pel centre de Dublin, que són un pol d’atracció de petits malfactors -com traficants de droga i la seva clientela- així com de dumpers -els qui hi llencen brossa o residus d’amagat- i gent que pensa que allò és un lavabo.

En aquest sentit, el ple municipal de gener va votar de tancar Harbour Court, un carreró amb tres entrades -Abbey Street, Eden Quay i Marlborough Street-, després de les reiterades queixes dels comerciants de la zona, que ja feia més de deu anys que denunciaven la situació insostenible del carreró, que afectava molt negativament els seus negocis; de tota manera, malgrat la votació a favor de tancar-lo, avui Harbour Court encara roman obert.

Unes setmanes més tard, Gary O’Reilly, que regenta el pub O’Reilly’s, situat a la cantonada entre Parnell Street i el carreró anomenat Parnell Place, va tirar pel dret i va instal·lar una tanca ferrada a l’entrada del carreró. Qüestionat sobre la seva política de fets consumats, O’Reilly va adduir que allò era un pol d’atracció del pitjor de cada casa, que la tanca tenia una alçària de menys de dos metres, que feia un any que havia enviat tota la paperassa al Comú i que havia obtingut el permís de tots els veïns d’extingir el dret de pas. Clarament, ara Parnell Place fa molt de goig, res a veure amb abans.

I el tercer carreró de la saga és Ormond Place, al barri d’Smithfield, que també fa anys que suposa un malson per als veïns pels mateixos problemes que Harbour Court i Parnell Place. Abans de Setmana Santa, tres consellers municipals -Christy Burke, Janice Boylan i Ray McAdam- van fer una reunió amb els residents, cinquanta-set dels quals van signar una petició per a extingir el dret de pas a Ormond Place, que en cas de produir-se, permetria de tancar-lo. Tanmateix, tenint en compte que hi ha eleccions municipals al juny, molt probablement la moció no podrà ser votada fins que no es constitueixi el nou ple.

D’altra banda, quan hi ha passat el Liffey, Ormond Place presentava un aspecte molt net i sense cap malfactor, això sí, és un lloc exageradament lleig, gris i fred, amb l’asfalt esquerdat i grafits a les parets, és a dir, ideal per a un film de gàngsters ambientat en els baixos fons d’una ciutat nord-americana (vídeo a sota).

Fonts addicionals: The Journal.ie i The Dublin Inquirer