Durant unes quantes setmanes, al Gresham Hotel d’O’Connell Street té lloc l’audiència de Metrolink amb l’objectiu d’escoltar tot aquell que hagi presentat una objecció a An Bord Pleanala, el regulador urbanístic, sobretot les parts més afectades per aquest projecte de línia de metro que hauria d’unir el centre de Dublin amb Swords, al nord de la capital, passant per l’aeroport.

Òbviament, es preveu que un projecte d’aquesta envergadura provoqui una forta disrupció i és per això que pel Gresham Hotel han passat molts dels qui en patirien les molèsties, que han estat escoltats per Transport Infrastructure Ireland (TII), l’agència estatal encarregada del projecte, que ha mirat de respondre, rebatre i trobar una solució a les qüestions que se li han plantejat.

Anem a recórrer la línia.

Charlemont: a tocar de la parada del Luas homònima i final de línia, fet que implicaria que el volum de passatgers fos molt més alt que no pas si el metro continués cap al sud, amb una estimació de 35.000 usuaris en un període de dotze hores. Aquí, els més afectats serien els residents de Dartmouth Square, una elegant plaça amb una àmplia zona verda central envoltada de cases de maó vermell d’estil victorià que tenen un preu de mercat d’entre un milió i mig i dos milions d’euros.

Evidentment, de ser un lloc molt tranquil a veure com milers de persones entren i surten per una boca de metro situada davant de casa no ha agradat gens als veïns, que també temen que els treballs causin danys a les seves propietats, a banda de sentir-se empresonats pels murs de protecció que romandran dempeus durant els anys que durin les obres.

Saint Stephen’s Green: aquí han estat diverses entitats conservacionistes les que han dit que la construcció d’una estació de metro a la cantonada nord-est suposa un perill per al parc, que és molt popular, tant per als dublinesos com per als turistes, i que rep uns quatre milions de visitants a l’any. A més, la ubicació d’una de les boques de l’estació obligaria a desplaçar el monument dedicat a les víctimes de la Gran Fam i l’estàtua de revolucionari Wolfe Tone.

Tara: sens dubte, l’edifici College Gate, situat a Townsend Street, és el punt més calent de la futura línia puix que la construcció de l’estació de Tara obligaria a enderrocar-lo. Al bloc hi ha setanta apartaments, on viuen uns cent cinquanta veïns que, evidentment, serien indemnitzats amb un import determinat pel valor de mercat dels immobles.

Aquí també desapareixeria el Centre Esportiu Markievicz, situat a la planta baixa i que és un equipament municipal molt popular al barri, sobretot per la seva piscina i és que a Dublin no n’hi ha gaires. El nom Markievicz fa referència a Constance Markievicz, una aristòcrata esdevinguda revolucionària que va participar activament als Fets de Pasqua del 1916 i que té una estàtua dedicada davant de l’edifici.

El Wynn’s Hotel, situat a Abbey Street de fa més de cent setanta anys: per sota de l’establiment només hi passarà el túnel, no hi haurà cap estació, però també van anar al Gresham a explicar el seu neguit per les dues setmanes en què es preveu que la tuneladora treballi sota de l’hotel, període durant el qual les molèsties als hostes podrien danyar la seva reputació.

De fet, el Wynn’s ha recordat la disrupció creada fa vint anys per les obres del tramvia, que passa per davant, a banda que han hagut d’instal·lar finestres amb tres vidres a fi d’amortir el soroll dels combois, sobretot durant les hores en què la gent dorm.

Mater: un farmacèutic de Berkeley Road, al barri de Phibsboro, va alertar que podria veure’s obligat a tancar quan construeixin l’estació de metro sota del Four Masters Park, atès que s’ha previst d’erigir una tanca de protecció de quatre metres d’alçària que podria esborrar del mapa l’establiment, blocant el pas del gros de la seva clientela, que sol venir del Mater Hospital a comprar les medicines que els han prescrit.

Glasnevin: malauradament, el pub Brian Boru, amb gairebé dos-cents anys d’història i que apareix la joyciana Ulisses, s’hauria d’enderrocar a fi de construir-hi una estació de metro, que seria una de les més importants de tota la línia puix que tindria correspondència amb el DART, el tren de rodalia dublinès, és a dir, que seria un intercanviador i és per això que es necessita molt d’espai.

La família Hedigan ja fa cinc generacions que és darrere de la barra i l’ha regentat d’ençà del 1904, però ha acceptat el fat del seu establiment i ha cooperat amb TII. Amb tot, els Hedigan demanen que el metro recordi el pub i que l’estació s’anomeni Brian Boru; TII ha respost que estudiarà la proposta i que, probablement, l’estació recordarà el pub d’alguna manera o altra, com amb una placa.

De fet, també es podria dir Brian Boru per motius històrics perquè fou en aquest emplaçament on les tropes d’aquest alt rei d’Irlanda van preparar-se per a la Batalla de Clontarf, que va tenir lloc el dia de Sant Jordi del 1014 i en què els vikings foren derrotats de manera definitiva.

Griffith Park: quan els enginyers que van dissenyar el recorregut del metro van veure la immensitat del camp del club d’esports gaèlics Na Fianna, van dir perfecte per a una estació!, però quan els del Na Fianna van saber que la broma duraria uns quants anys i que no podrien jugar al seu camp, l’allau de crítiques va obligar TII a cercar una alternativa, que va trobar uns metres més enllà, més concretament al camp de futbol del Home Farm FC.

La Casa Blanca: situada a la cantonada entre Ballymun Road i Hampstead Avenue; és una casa molt icònica del barri de Glasnevin i un dels millors exemples d’art déco a Dublin, per la qual cosa té estatus d’estructura protegida. La propietària va explicar que havia invertit molts diners restaurant-la i que podria patir danys per la vibració, tant durant la construcció del túnel com durant la circulació de combois un cop el metro entri en servei, tot i que, segons TII, el túnel passaria per sota de Ballymun Road, a uns vint-i-cinc metres de la casa.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV