En plena trama urbana del barri de Phibsboro hi ha el Four Masters Park, una zona verda que queda encaixonada entre Eccles Street i Berkeley Road. De l’exterior estant, el parc es veu un lloc molt tranquil, cosa que s’explica pel fet que no s’hi pot accedir perquè a cada una de les portes hi ha un cadenat que n’impedeix l’entrada i és que, a diferència d’altres parcs de la ciutat, el Four Masters no és públic, sinó que és privat, més concretament de l’orde religiós de les Germanes de la Misericòrdia, que sembla que, en aquest cas concret, no fan gaire honor al seu nom.

La connexió entre el parc i les monges és més que centenària i va començar el 1850, quan les Sisters of Mercy -o potser Sisters of No Mercy- van comprar un terreny de quinze acres a la zona d’Eccles Street; cinc anys més tard van començar a construir el Mater Hospital, inaugurat l’any 1861. El centre sanitari queda davant del parc, tot i que al llarg del temps ha anat ampliant-se cap a North Circular Road i cap a Dorset Street.

D’altra banda, segons expliquen, la zona va ser enjardinada el 1963 per ser un punt de pas de la comitiva de John Fitzgerald Kennedy de camí cap a l’Áras -la residència del president de la República- durant la històrica visita del mandatari nord-americà al país dels seus avantpassats aquell mateix any.

El parc ja va ser notícia durant la pandèmia quan l’Associació de Residents de Berkeley Road va endegar una campanya perquè l’obrissin, adduint que en una època en què s’aconsellava de mantenir una distància prudencial de dos metres entre persones, aquella zona verda seria un lloc perfecte per a respirar aire fresc, jugar amb la canalla i estirar les cames minimitzant el risc de contagi.

La campanya va ser digital, amb petició de signatures, i visual, amb pintades a la vorera que envolta el parc, just davant dels cadenats; en una demanaven si allò era un parc obert i a l’altra, pregaven, si us plau, que l’obrissin; de tota manera, ni la campanya ni la pressió del Comú de Dublin van fer efecte perquè les Germanes van mantenir el parc tancat a pany i forrellat... O cadenat.

A més, hi havia l’agreujant que el manteniment el pagaven els contribuents perquè anava a càrrec del servei municipal de Parcs i Jardins, que probablement hi esmerçava molts recursos perquè durant les èpoques de florida feia molta patxoca; amb tot, sembla que ja no és així i ara el manteniment va a càrrec del Mater Hospital.

Amb relació a l’art, en un dels extrems hi ha una creu celta instal·lada el 1876 per encàrrec de Sir William Wilde, pare del dramaturg Oscar Wilde i que era metge i mecenes d’art; de fet, la creu dóna nom al parc, perquè les seves quatre puntes homenatgen els Four Masters, que són quatre monjos de Donegal que als anys trenta del segle XVII van compilar la història de l’antic Regne d’Irlanda en un llibre conegut com els Annals dels Quatre Mestres.

I d’ençà de l’any 2000 també hi ha un arbre metàl·lic amb una copa en què es dibuixen un munt de mans guaridores, en una clara referència a l’hospital adjacent; abans, a l’interior de l’arbre hi havia una flama eterna, patrocinada per la llavors companyia estatal de gas, Bord Gáis, que sembla que va tancar l’aixeta fent que, malauradament, li passés com a l’amor etern, que dura fins que s’acaba.

Pel que fa a la possible obertura al públic, per ara no se’n sap gaire cosa, però durant els darrers mesos s’hi ha col·locat un paviment on abans només hi havia terra, fet que podria significar que han preparat el terreny, mai millor dit, per a obrir el parc i que la gent hi pugui passejar sense enfangar-se.

D’altra banda, sota del parc hi ha previst de construir l’estació Mater del projecte Metrolink, que requerirà la retirada temporal de les estructures escultòriques existents, malgrat que tot hauria de tornar al mateix lloc un cop acabats els treballs de construcció de la línia de metro.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV