Fáilte go Marino, Benvinguts a Marino, un barri de Dublin amb una trama urbana molt peculiar de formes geomètriques en què destaquen dues classes de places: les circulars -de les quals n’hi ha tres- i les ovalades -que n’hi ha quatre. Curiosament, a les circulars hi ha un camp de futbol, esport de pilota rodona, però a les ovalades no es juga a rugbi, potser perquè són força més petites.

Marino, construït entre els anys 1923 i 1926, va ser pioner en algunes coses, com ser la primera ciutat-jardí d’Irlanda, un concepte urbanístic que fa cent anys era tendència, o ser la primera promoció d’habitatge a preu assequible construïda per una administració local, en aquest cas, la Dublin Corporation, que igual que el llavors acabat de néixer Estat irlandès, va destinar molts recursos a millorar la vida dels ciutadans amb relació a l’habitatge, un camp en què regnava la cofurna insalubre on tota una família vivia a la mateixa habitació.

Tot i que inicialment el barri era per a gent de classe treballadora, avui és de classe mitjana o mitjana alta. Aquest canvi social també queda reflectit en el nombre d’habitants, que ha passat dels deu mil de fa cent anys, en què hi havia moltes famílies nombroses, als tres mil d’ara, amb famílies de menys membres així com parelles sense fills o gent que viu sola.

Les cases són relativament petites, fetes de formigó, façana de pebbledash -o estucat-, de dues plantes, amb sala d’estar, sala de visites, tres habitacions, cuina, rebost, cambra de bany, lavabo i un celler per al carbó, que ara, òbviament, té un altre ús segons les necessitats de cadascú.

Antigament, hi havia jardí davant i darrere -en aquest segon cas, molt més llarg i amb hort-, però a la part davantera el gros de les cases l’han canviat per un aparcament, puix que els carrers estrets del barri -fa cents anys no hi havia gaires cotxes ni se’n preveien en una ciutat jardí- no són gens amples, obligant a aparcar sobre de la vorera i anar a una velocitat màxima de 30 km/h. De tota manera, per sota del barri passa el Dublin Tunnel, amb una mitjana de 26.280 vehicles diaris. Tornant a la superfície, amb tanta estretor, l’autobús que passa pel barri, el 123, requereix una conducció molt precisa.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV