Torna el debat sobre si s'ha de mantenir o no el Royal

Torna el debat sobre si s'ha de mantenir o no el Royal El Royal College of Surgeons, al centre de Dublin / Foto: Liffey

La Reial Societat d’Horticultura d’Irlanda ha enviat una carta als seus associats informant-los que a l’Assemblea General Extraordinària vinent es votarà si s’ha d’esborrar la paraula Royal del nom de l’entitat després que així ho demanés una moció durant la trobada anual celebrada el passat mes de maig, que va ser acceptada a tràmit, però no votada.  

Aquesta notícia ha reobert un debat que ja fa més d’un segle que dura i és que moltes entitats i organitzacions irlandeses fundades abans de la independència duen la paraula Royal al nom, un fet que és força habitual en gremis amb un cert prestigi i que antigament eren un cau de monàrquics, com per exemple, els metges -The Royal College of Surgeons of Ireland-, els arquitectes -The Royal Institute of the Architects of Ireland- o els acadèmics -The Royal Irish Academy-, entre altres. 

Per contra, la paraula Royal és gairebé inèdita als clubs esportius, llevat dels esports més elitistes, com la vela, que té el Royal Cork Yatch Club o el Royal Irish Yatch Club, aquest darrer situat a Dún Laoghaire, al sud de Dublin, una població que, per la seva banda, del 1821 dins al 1920 havia estat molt reial puix que s’anomenava Kingstown en honor al rei Jordi IV, que hi havia arribat procedent de la Gran Bretanya durant una visita a Irlanda el 1821.   

Les opinions són dispars: hi ha qui pensa que Royal és una rèmora del passat colonial que s’ha d’esborrar d’Irlanda, adduint que fa una referència explícita a la reialesa britànica i és que quan hom parla de qualsevol cosa o persona Royal no cal especificar de quin país es tracta; altres pensen que, tot i que alguns episodis de la relació entre Irlanda i el Regne Unit són d’infaust record, la història és la que és i no es pot canviar ni esborrar. 

Amb tot, hi ha alguna toponímia reial que seria molt difícil de canviar puix que forma part del paisatge i de la memòria col·lectiva, com podria ser el Royal Canal, que va des del riu Shannon fins a Dublin -a la banda nord, el canal del sud és el Grand Canal-, que per a molts seria força estrany anomenar-lo d’alguna altra manera i que no s'associa gens a res reial, com sí que passa amb algunes entitats.    

Torna a dalt