A final de l’any passat, la febre revisionista mundial sorgida amb el moviment Black Lives Matter va empènyer el Trinity College de Dublin a endegar el Legacies Review Working Group (TLWRG), un grup de treball format per estudiants, sindicats i acadèmics que analitza el costat més fosc dels més de quatre segles d’història de la institució -fundada l’any 1592-, incloent-hi èpoques -afortunadament passades- d’infaust record en què dur a terme pràctiques que avui no es considerarien gaire ètiques, era d’allò més habituals.

La primera recomanació del grup va ser la repatriació de tretze cranis sostrets sense permís l’any 1890 de l’illa d’Inishbofin, situada davant de la costa de la Connemara, al comtat de Galway, per dos acadèmics amb connexions amb el Trinity: Andrew F Dixon, que després hi faria classes d’anatomia, i Alfred C Haddon; d’ençà de llavors, els illencs n’havien reclamat la repatriació, però els tretze cranis van romandre al Museu d’Anatomia Antiga de la universitat durant més de cent trenta anys. Amb tot, el claustre va votar de repatriar-los i els cranis dels Tretze d’Inishbofin van tornar a casa el mes de juliol passat.

El segon tema espinós analitzat pel grup de treball va ser la Berkeley Library, la biblioteca inaugurada l’any 1967 i que d’ençà del 1978 ha estat dedicada a George Berkeley, antic estudiant del Trinity i diaca de l’Església anglicana a Derry. Segons la recerca duta a terme durant els darrers mesos, entre el 1730 i el 1731, quan vivia a Rhode Island, Berkeley no només va comprar quatre esclaus -Philip, Anthony, Edward i Agnes- perquè treballessin a la seva plantació, sinó que també va donar suport als ideòlegs de l’esclavatge.

Aquest cas semblava que generaria més debat que no pas el dels Tretze d’Inishbofin i és que el nom Berkeley té un alt valor sentimental per a diverses generacions de graduats del Trinity puix que aquesta és una de les biblioteques més importants del campus. De tota manera, un esclavista és un esclavista i el passat mes d’abril el claustre va decidir de foragitar Berkeley de la biblioteca adduint que no encaixava amb els valors de dignitat humana, llibertat, inclusió i igualtat que defensa la universitat.

I amb Berkeley vilment expulsat de la biblioteca, ara el Trinity ha endegat un concurs públic per a trobar un nom nou; en aquest sentit, al web de la universitat hi ha una secció on tothom pot dir la seva. El procediment molt senzill: es carrega un document en format pdf amb la proposta de nom i una explicació, que en algunes ocasions són quatre ratlles i en altres, potser perquè es tracta d’un entorn acadèmic on desenvolupar els arguments a bastament és gairebé malaltís hi ha qui escriu textos inacabables.

Per ara, entre els noms que més destaquen hi ha científics, polítics i revolucionaris com Wolfe Tone, que va ser estudiant del Trinity, tot i que el ventall de propostes és força ampli, fins i tot hi ha qui proposa La Biblioteca Antigament Coneguda com The Berkeley, potser basant-se en motius sentimentals i és que Berkeley és un nom que ha marcat molts dels qui han passat pel Trinity; i també n’hi ha uns quants que proposen que no se’n canviï el nom, adduint que no es pot revisar el passat des d’una perspectiva actual perquè llavors s'hauria de retirar molts noms d'altres èpoques. O també hi ha qui no sap de què va la cosa i no suggereix res, només que s’ha de canviar el nom.