El pas del temps el marquen els rellotges de les façanes

El pas del temps el marquen els rellotges de les façanes El rellotge del Clerys, a O'Connell Street (Dublin 1) / Foto: Liffey

Els qui caminen mirant a terra, probablement no els veuen, però al centre de Dublin hi ha moltes façanes amb rellotge i és que sembla que és una pràctica que dóna un caché.

És el cas del Trinity College, la universitat més prestigiosa d’Irlanda, que en té un a la seva icònica façana principal a College Green.

El Westin Hotel, a la cantonada entre Westmoreland i Fleet Street.

L’exclusiu Powerscourt Shopping Centre, que s’anuncia al comercialíssim Grafton Street.

L’Arnotts, els grans magatzems situats a l’eix comercial de Henry Street, que té un rellotge que marca el pas del temps, que en el cas d’aquest establiment, ja s’apropa als dos segles.

I al mateix carrer hi ha el rellotge del Jervis Shopping Centre, que va conservar la façana de l’Escola d’Infermeria de l’antic Jervis Hospital.

I just davant, el Penneys també n’hi ha volgut posar un, això sí, més modern.

N’hi ha de força lletjos, com el de l’Òptica McNally, en una de les cantonades de Saint Stephen’s Green, amb un disseny que, segons l’hora que sigui, dificulta la lectura de les lletres.

L’Eason’s, a O’Connell Street, que és el lloc on van els dublinesos que volen assegurar-se que trobaran qualsevol objecte de papereria o llibre que cerquen i és que si no és a l’Eason’s, no és enlloc.

O a l’icònic GPO, tot i que les seves imponents columnes i les lones amb publicitat del seu museu fan que el rellotge no destaqui gaire.

També al carrer O’Connell, la joieria McDowell té un rellotge, tot i que el que més destaca de la façana és el rètol de llum de neó, el primer d’aquestes característiques que van instal·lar a Dublin i que va ser restaurat recentment, retornant-li la glòria d’antany.

Una altra joieria amb rellotge exterior és la Dawson, al carrer homònim.

Amb relació a la mida, el més gros és, sens dubte, el que hi ha a l’interior del Saint Stephen’s Green Shopping Centre.

També la premsa va seguir la moda, com l’antiga seu de l’Irish Independent, diari successor del Freeman’s Journal, que apareix a la novel·la joyciana Ulisses.

I en qüestió de rellotges, els pubs tenen un apartat especial, sobretot en combinació amb la Guinness, que entre els molts dels seus lemes hi ha que sempre és un bon moment per a fer una cervesa negra de la casa, com és el cas del Foley’s, a Merrion Row, o del Mayes, l’antic pub de North Frederick Street -ara reconvertit en una convenience store- que tenia un fus horari propi: el Mayes Time.

En el cas del Voodoo Lounge, a Arran Quay, no va sobreviure la pandèmia i el seu rellotge espera l’arribada de millors temps.

L’O’Neill’s de Suffolk Street, que té l’estàtua de la Molly Malone al davant, amb hordes de turistes magrejant-li els pits; The Temple – Kavanagh’s, a Dorset Street; el Doheny & Nesbitt, a Merrion Row; la Heineken Tower, al costat d’O’Connell Bridge i un dels edificis més alts del centre de Dublin; el Bruxelles, que va ser el bressol de l’escena musical irlandesa als anys seixanta i principi dels setanta.

The Church, que antigament era una església anglicana, però que anys després de la seva desamortització va esdevenir un pub que impressiona qualsevol que hi entri. I com que el campanar no tenia rellotge, enlloc d’entafonar-ne un, van decidir de construir un campanar nou al costat de l’edifici, molt modern -de vidre i amb escales-, on van instal·lar un rellotge.

Així doncs, a Dublin hi ha molts rellotges, però si hom preguntés als ciutadans quin és el més icònic, el gros de les respostes seria per el del Clerys, tota una institució de la capital i que té previst de reobrir aviat. En aquest sentit, a banda de ser molt cèntric i estar associat a uns gran magatzems que formen part de la memòria col·lectiva dels dublinesos, trobar-se sota del rellotge del Clerys va ser un clàssic per a moltes parelles de la ciutat.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV

Torna a dalt