Sant Patrici, una paradoxa de proporcions catedralícies

Sant Patrici, una paradoxa de proporcions catedralícies Interior de la catedral de Sant Patrici / Foto: Liffey

Tenint en compte que al segle XVI, quan l’Església d’Anglaterra va separar-se de Roma, a Dublin hi manaven els anglesos i que ja en aquella època eren molt murris, és obvi que van quedar-se les dues catedrals que hi havia a la ciutat: Christ Church i Sant Patrici. Per contra, els catòlics van quedar-se sense res i no va ser fins al novembre del 1825, en plena emancipació catòlica liderada per Daniel O’Connell, que van inaugurar la Saint Mary’s Pro-Cathedral, en què Pro vol dir provisional i és que els catòlics esperen que algun dia els anglicans els retornin Christ Church.

De tota manera, la que rep més turistes i la més imponent, tant per superfície com per decoració, és la de Sant Patrici, acabada el 1191 com a catedral catòlica i dedicada al Sant Patró d’Irlanda que, a banda d’estendre el cristianisme arreu de l’illa, explica la llegenda que en va expulsar totes les serps, tot i que, segons els científics, és una llegenda urbana perquè, antigament, a Irlanda no hi havia serps.

D’altra banda, la Catedral de Sant Patrici és una paradoxa de proporcions catedralícies perquè, malgrat que està dedicada al patró de la catòlica Irlanda, pertany a l’Església anglicana i algunes zones del seu interior són com una orgia de Britishness, amb tota mena de parafernàlia dels anys de glòria de l’Imperi, com Union Jacks a mansalva -que fa segles que demanen a crits d’anar a la bugaderia-, poppies -o roselles- en record dels morts per l’Imperi, sepulcres dedicats a les nombroses guerres lluitades pels britànics, en alguns casos, fins i tot, incloent-hi el llistat de noms dels caiguts per Sa Majestat.

Tanmateix, també s’hi pot veure alguna bandera irlandesa a la secció que homenatja els presidents d’Irlanda de religió protestant de qui es va celebrar el funeral a la catedral, com Erskine Childers, el 1974, i Douglas Hyde, el 1949; en aquest segon cas, com explica el plafó informatiu, els catòlics de l’època que assistissin a un servei religiós en un temple no catòlic, corrien el risc de ser excomunicats pel Vaticà, per la qual cosa, durant el funeral de Hyde, el gros del govern va esperar a l’exterior dins del cotxe, tot i que, posteriorment, va participar en el seguici fúnebre cap al cementiri.

Essent una catedral tan important, hi ha un ampli ventall d’escultures o tombes de personatges que tenen alguna relació amb l’edifici, entre les quals, la de qui li dóna nom, Sant Patrici, o la de Jonathan Swift, el degà més conegut de la catedral i autor dels Viatges de Gulliver. També hi ha una àmplia zona reservada per al cor, amb escola fundada el 1432 i que va participar en la primera cantada del Messies de Handel l’any 1742, i diverses capelles laterals, més petites, ideals per a actes de caràcter més privat, en què destaca la Lady Chapel -o Capella de la Mare de Déu.

D’altra banda, a fi que les hordes de turistes que visiten la catedral puguin rebre les explicacions sobre els diversos llocs, escultures o capelles sense haver d’anar amunt i avall seguint, com un ramat d’ovelles, un guia que parli en veu alta, amb el preu de l’entrada hi ha inclòs un dispositiu semblant a un telèfon mòbil -anomenat audioguia- en què pitjant el número que indica el plafó o rètol de la zona, hom pot escoltar l’explicació en una de les diverses llengües disponibles. Això provoca una imatge molt graciosa i és que sembla com si tothom estigués més pendent de parlar pel mòbil que no pas d’admirar la bellesa de la catedral.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV

Torna a dalt