Uns cavalls corrent al galop mirant de ser els primers d’arribar a la línia de meta és l’excusa perfecta que necessiten alguns per a gaudir de coses que no tenen res a veure amb aquests animals, però que fan d’anar a l’hipòdrom una experiència única. De fet, sembla que el gros dels qui van fins al Leopardstown Race Course, al sud de Dublin, no entenen gaire de cavalls; llavors, què hi van a fer? Doncs unes quantes coses.

A lluir-se, com hom pot copsar clarament passejant per la zona que hi ha darrere de la tribuna, on molts aprofiten per a fer-se veure i en què destaquen les dones abillades de manera molt elegant, amb vestits de colors força cridaners i uns barrets molt d’alta societat, que donen a l’esdeveniment un toc molt glamurós. Tanmateix, també hi ha qui hi va amb texans o bermudes i gorra.

I com no podia ser de cap altra manera, a l’hipòdrom també s’hi va a beure, una característica fixa en qualsevol esdeveniment esportiu multitudinari a Irlanda, amb una àmplia zona de bar, amb envelat i terrassa al sol, en què domina la cervesa i en grau menor, el xampany.

Un altre element omnipresent a les curses de cavalls són les apostes, que poden fer-se en una oficina sota la tribuna o amb una de les moltes cases, els populars bookies, que tenen un petit estand sota d’un para-sol davant de la graderia, cada una amb una pantalla en què s’indica la ràtio, és a dir, els euros guanyats per euro apostat en cas d’encertar el cavall guanyador; en alguns casos, tot fa un aspecte una mica mafiós i en d’altres es comenta la jugada amb el bookie veí de manera molt expressiva.

L’estratègia a l’hora de fer l’aposta és molt variada, però el més habitual sol ser posar calers pel cavall que els bookies consideren com a segon o tercer amb més possibilitats de guanyar, a fi de tenir una ràtio de guanys una mica més alta que no pas amb el favorit. També hi ha qui aposta pel, a priori, pitjor cavall, amb ràtios que poden arribar a més de 50 a 1, somiant amb un miracle que faria saltar la banca.

Quan hi ha una cursa, n’hi ha que deixen el bar o la zona de lluïment personal i fan via cap a la graderia, des d’on miren l’evolució dels cavalls mitjançant una pantalla gegant, atès que el punt d’inici és una mica llunyà i hom no pot veure com va la cosa, malgrat que n’hi ha que van molt ben equipats per tal de no perdre’s el mínim detall.

El comportament dels espectadors durant la cursa sempre segueix la mateixa pauta: primer hi ha força calma, però a mesura que els cavalls van avançant per la recta final i apropant-se a la línia d’arribada, l’emoció va en augment i molts comencen a cridar histèricament animant el cavall per al qual hi han posat diners. I un cop se sap el guanyador, els qui l’han encertada es poden identificar fàcilment per les seves mostres d’alegria.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV