Hi ha ciutats que tenen unes voreres molt homogènies, però no és el cas de Dublin, on el paviment presenta un ampli ventall de formes que il·lustren perfectament l’evolució de la capital irlandesa al llarg del temps.

En aquest sentit, als carrers més antics, com North Great George’s Street, urbanitzat a mitjan segle XVIII, encara hi ha trams de vorera que conserven la pedra original, que encaixa molt bé amb les portes de colors dels edificis georgians, tot i que al mateix carrer també hi ha trams que són un poti-poti combinant tots els estils.

Als Antípodes de les voreres de pedra del Dublin georgià hi ha el formigó gris i fred de molts carrers més enllà del centre, sobretot de zones residencials, amb una superfície molt rugosa que gasta la sola del calçat dels qui caminen arrossegant els peus; a més, és tan dur i compacte que només es pot treure fent servir una piconadora de les grosses.

GALERIA DE FOTOS a sota

I entremig, sobretot en zones on s’ha construït alguna cosa recentment, han aprofitat per a renovar la vorera amb unes lloses de granit de color gris, molt més llises, que són força insípides, això sí, la sola de la sabata dura bastant més. De tota manera, al cap d’un temps, n’hi ha algunes que comencen a ballar i en lloc de canviar-la per una altra d’igual, el més habitual és de treure-la i posar-hi asfalt, si més no temporalment, en algunes ocasions d’una manera una mica destralera.

També hi ha llocs amb llambordes, amb un estil molt d’antany, però per als qui no els agradi la superfície irregular que formen, hi ha un passadís de rajoles llises.

Als eixos comercials, com Henry Street, s’ha reemplaçat la rajola vermella petita i rectangular, que no era gens estable, per una rajola més grossa, tot i que a Earl Street, que és la continuació de Henry un cop passat O’Connell, hi han posat un conglomerat de color clar i fora problemes... O no, perquè de tant en tant hom pot trobar alguns nyaps. També a tocar de Henry Street, la vorera de l’ara renovat Liffey Street té un estil que recorda el joc del Tetris.

Un cas força curiós és el de la plaça, malgrat que no és ben bé una plaça, que hi ha davant de l’icònic GPO, a O’Connell, on tot el terra té el mateix disseny, tant la zona de circulació de vehicles com la de vianants.

D’altra banda, el cellar de molts pubs, és a dir, el soterrani, que té un punt d’accés des del carrer i que és per on normalment entren els barrils de cervesa, sempre ha causat problemes quan s’ha hagut de renovar la vorera i és que els blocs de pedra antics tenen una llargada diferent i no es poden tallar a conveniència, per la qual cosa sembla com si les obres s’haguessin fet d’una manera gens professional; amb tot, hi ha cellars que queden molt ben arreglats i adaptats a les voreres noves fetes de granit.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV