Tres reclutes de la garda, enviats cap a casa pel tatuatge

Tres reclutes de la garda, enviats cap a casa pel tatuatge El fanalet d'una Garda Station / Foto: Liffey

Durant els darrers anys la Garda ha modernitzat la seva imatge, sobretot amb la indumentària, amb una aparença molt més casual i alhora més còmode per a fer la feina, tot i que hi ha alguns aspectes en què la institució no ha evolucionat gens, com els tatuatges, si més no els visibles amb l’uniforme posat; en aquest sentit, segons el Manual del Candidat, disponible al web del cos policial, els tatuatges a la cara o per sobre del coll de la camisa -o ara també samarreta-, no són permesos.

I quan el proppassat trenta-u de juliol, l’Escola de Policia de Templemore (Comtat de Tipperary) va donar la benvinguda a una remesa de setanta-cinc nous reclutes que començaven a rebre formació aquell dia, n’hi va haver tres -dues dones i un home- que van tornar cap a casa per no complir el requisit de no lluir tatuatges visibles amb l’uniforme posat. En cas que els implicats vulguin ser readmesos, hauran d’esborrar-se’ls.

Per ara, en dos dels tres casos s’ha sabut quina mena de tatuatge era: el d’una de les dones és una petita i discreta estrella darrera de l’orella; el de l’home és una cara de lleó que ocupa tot el dors de la mà i que segons ha explicat ell mateix a l’Irish Independent, se’l va fer quan, durant la pandèmia, el seu fill va tenir una malaltia poc freqüent al fetge -que, afortunadament, va superar.

De fet, l’home assegura que ja s’havia esborrat un tatuatge del coll, però que el manual només parla de tatuatges visibles per sobre del coll de la camisa. Una altra cosa que explica és que durant el procés de selecció prèvia a l’acceptació com a recluta, que va durar divuit mesos, el tatuatge a la mà havia estat ben visible i això no havia suposat cap problema, com ho demostra el fet que va ser acceptat per a començar la formació a Templemore.

Per la seva banda, Brendan O’Connor, president de la Garda Representative Association (GRA), que engloba el gros dels gardaí rasos, ha demanat una flexibilització del codi, que titlla de massa conservador, adduint que els tatuatges ja són una cosa acceptada per la societat, els valors i les percepcions de la qual va evolucionant amb el temps i el codi de vestimenta i aparença de la Garda hauria d’adaptar-s’hi.

A més, O’Connor recorda que la situació del cos no està com per a rebutjar candidats que podrien esdevenir agents excel·lents, fent referència a la crisi de números que viu la Garda, que entre jubilacions, abandonaments i manca de candidats, no para de perdre efectius, fins al punt que en algunes ocasions han de fer mans i mànigues a l’hora de satisfer les necessitats de seguretat d’Irlanda.

Font: RTÉ, Irish Independent i The Journal.ie

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt