Amb 120.585, el diumenge trenta de juliol l’aeroport de Dublin va fer el seu rècord històric de passatgers i aquest August Bank Holiday Weekend -el dia set, en tant que primer dilluns d’agost és festiu-, de divendres a dilluns s’espera que n’hi passin uns 463.000, probablement irlandesos que no volen patir els efectes de la tempesta Antoni, la primera de la llista conjunta entre Met Éireann, la Met Office britànica i el servei meteorològic dels Països Baixos.

Així doncs, sembla que l’aeroport s’ha recuperat totalment dels efectes de la pandèmia, quan presentava un aspecte fantasmagòric arran de les restriccions a la mobilitat internacional, que va fer que la xifra de passatgers passés dels gairebé trenta-tres milions l’any 2019 als poc més de set milions l’any 2020, el gros dels quals entre el primer de gener i mitjan març.

D’altra banda, la competició entre les dues companyies irlandeses que es disputen l’hegemonia de l’aeroport, Aer Lingus, representada pel trèvol, i Ryanair, representada per l’arpa, cada vegada es decanta més cap a la segona, tant en nombre de rutes com en volum de passatgers, gràcies a la particular gestió del sempre controvertit Michael O’Leary.

I durant els darrers mesos l’aeroport també ha estrenat equipaments, com la nova torre de control, que amb vuitanta-set metres d’altura és la infraestructura habitada més alta d’Irlanda, o la Pista Nord, anomenada 10L/28R i que amb 3.110 metres de longitud permet de fer operacions amb tota mena d’avions, a banda de facilitar la feina als controladors aeris atès que anteriorment hi havia dues pistes, la principal i la secundària -anomenada Crosswind-, però que es creuaven, per la qual cosa només n’hi havia una d’operativa.

Tanmateix, no tot ha estat fer volar coloms -o avions- i la Pista Nord ha estat una font inacabable de queixes d’ençà de la seva inauguració l’agost de l’any passat, sobretot pel soroll que fan els avions a l’hora d’enlairar-se i que és superior al que deia l’estudi d’impacte sonor aportat en la sol·licitud de permís d’obres. A més, fins al febrer passat, la trajectòria dels avions just després de l’envol no era la que figurava a la sol·licitud, fet que va crear molèsties a residents de la zona a qui, en principi, no estava previst que els afectés.

A banda dels residents, també s’ha queixat una escola, que assegura que no pot fer activitats a l’exterior perquè és impossible de comunicar-se quan s’enlaira un avió, i el Forrest Green Golf Club, situat molt a prop de la pista, els jugadors del qual no només han de sentir el soroll, sinó també respirar el fum dels motors, sobretot dels aparells més antics; segons els gestors del camp, alguns socis han alertat que si la situació no millora, deixaran el club i aniran a jugar a un altre lloc.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV