Els Tretze d’Inishbofin tornen a casa 133 anys després
L’any 1890, Andrew F Dixon i Alfred C Haddon, dos científics associats al Trinity College, van endur-se el crani de tretze persones que havien estat enterrades a la petita illa d’Inishbofin, situada davant de la costa de la Connemara, al comtat de Galway, i d’ençà de llavors, els illencs n’han reclamat la devolució, durant cent trenta-dos anys sense reeixir, però finalment, en el marc de la febre revisionista que recorre les universitats, museus i tota mena d’institucions científiques d’arreu del món i alhora gràcies a la incansable feina feta per Marie Coyne, genealogista i fundadora el Museu de Patrimoni d’Inishbofin, i Ciarán Walsh, de la Universitat de Maynooth, l’any passat ho van aconseguir.
Els tretze cranis van ser traslladats ahir en el mateix taüt cap a Galway, dissabte arribaran a l’illa i diumenge es farà un funeral; posteriorment, seran enterrats al mateix lloc d’on van ser sostrets sense permís ara fa cent trenta-tres anys, tancant així una ferida que ha marcat diverses generacions d’illencs durant més d'un segle i deixant Coyne i Walsh amb la sensació d’alleujament i d’haver complert la missió.
En aquest sentit, el claustre del Trinity va decidir de procedir amb la primera proposta del grup format per persones de la universitat que analitza les herències de dubtosa ètica rebudes durant els 431 anys d’història d’aquesta prestigiosa institució.
Així doncs, amb la repatriació dels Tretze d’Inishbofin i segons el darrer recompte, el Trinity encara té restes de 471 persones a l’armari, que mirarà de repatriar en cas que sigui possible. De fet, la primera repatriació ha estat fàcil perquè les restes estan identificades i perfectament documentades, tot el contrari d’altres cadàvers provinents d’indrets llunyans que formaven part de l’imperi britànic i que abans ja havien passat per altres llocs, tot i que per a l’anglicitzada acadèmia dublinesa de llavors, eren igual d’exòtics els nadius de la costa oest que els negres africans o els aborígens australians.
Un altre tema espinós analitzat pel grup de treball ha estat la Berkeley Library, la biblioteca inaugurada l’any 1967 i que d’ençà del 1978 està dedicada a George Berkeley, antic estudiant del Trinity i diaca de l’Església anglicana a Derry, que entre els anys 1729 i 1731, quan vivia a Rhode Island, va comprar, pel cap baix, tres esclaus; també va comprar una plantació a Bermuda i tenia plans per a crear una universitat que formés missioners per a fer proselitisme entre els nadius americans.
Amb tot, malgrat que aquest cas semblava que generaria més debat perquè el nom Berkeley té un alt valor sentimental per a diverses generacions del Trinity després que hi passessin sessions maratonianes d’estudi durant els seus anys universitaris, finalment també serà esborrat del campus, una decisió que evidencia que el grup revisionista té tolerància zero amb algunes pràctiques que ara són inacceptables, però que eren ben normals en el passat.
Human remains, which were stolen from Inishbofin more than 130 years ago, are being returned to island residents today. The skulls of 13 people were taken from the grounds of St. Colman’s Monastery in 1890 | https://t.co/0XXqcirn8U pic.twitter.com/URbyJbaHSH
— RTÉ News (@rtenews) July 12, 2023